Mireia Pellicer i Martí

La nit més màgica de l'any

2012-01-05T22:56:00.000+01:00

Escric aquest post encesa de ràbia. Sé que no és la millor de les formes per escriure, però necessito alliberar el sentiment que m'envaeix.

Avui ha estat la primera vegada que he vist una estona la retransmissió d'una Cavalcada de Reis per televisió i m'ha resultat indignant! He vist la Cavalcada de TV3 que enguany, feia el seguiment des d'Escaldes-Engordany i Andorra la Vella. La meva sorpresa ha estat veure com una humil i antiga tradició com la Cavalcada de Reis, que omple d'il·lusió els ulls i somriures dels infants, queia sotmesa als peus del patètic seguidisme social. Per uns moments he dubtat si el què veia era un anunci de Port Aventura, o bé una oferta d'última hora a EuroDisney. L'Aladín, l'Alícia al país de les meravelles, el Picatxu, indis, egipcis, pirates del carib, el Pinotxo, un personatge inventat pel Club Super 3 anomenat Kikiriman, i molts altres als que he estat incapaç de realitzar el seguiment.

La Cavalcada de Reis sorgeix de la tradició cristiana (o catòlica, no ho sé) de l'adoració dels tres mags (hi ha qui dubta que fossin reis) a l'infant Jesús, els quals van ser guiats per una estrella i que li van dur regals. A partir d'aquí, el fet religiós ha anat evolucionant fins a convertir-se en una tradició cultural duta a terme, principalment, per persones carregades d'il·lusió i entusiasme, i amb un únic objectiu: Fer gaudir als més petits de la nit més màgica de l'any per tal que la visquin amb la major il·lusió possible. Aquest objectiu, sovint s'allarga també fins a arribar als més grans de la nostra ciutat, que recuperen, ja a l'ocàs de les seves vivències, l'emoció que tenien de ben petits.

Jo no sóc creient, però tinc un enorme respecte per la cultura, el manteniment de les tradicions i la seva transmissió, i és per això que aquest vespre m'he enrabiat. Quin sentit té veure el Picatxu i la Reina de Cors al costat del Reis de l'Orient?

Durant anys, he hagut de sentir les crítiques que m'arribaven referents a la organització de la Cavalcada de Reis a la Seu, i ara ho entenc tot! A la Seu, tradicionalment, la Cavalcada la formen una carrossa que representa l'Estrella que guia a Ses Majestats, una carrossa per a cada Rei, amb el pertinent tro reial i acompanyat pel seu patge corresponent, i unes carrosses on hi ha tots els regals, i també el carbó, que els tres barbuts repartiran per les llars urgellenques aquesta mateixa nit. Barrejats entre paquets de regal i bosses de carbó, els acompanyen infants que volen viure d'aprop el seguiment a Ses Majestats.

Els tres reis arriben pel Canal Olímpic del Parc del Segre, rebuts per les autoritats de la ciutat i acompanyats per un castell de focs artificials. Des d'allà els saluden centenars de nens i nenes, ansiosos per rebre als tres senyors. Allà mateix, parteix la comitiva pels carrers de la ciutat fins a arribar a Sant Domènec on, tots els nens i nens que ho desitgen, poden fer entrega personalment de la seva carta a Ses Majestats.

Durant els 4 anys que vaig ser regidora de l'àrea pertinent, els anys que vaig treballar a l'àrea d'infància, i també els que vaig ser membre de la Comissió de Festes, he pogut gaudir del plaer de veure milers d'ulls il·lusionats i emocionats davant la presència del senyor Melcior, el senyor Gaspar i el senyor Baltasar, i us ben asseguro que aquells petits instants en que busques aquests rodons i vidriosos ulls, els recordo entre els meus millors moments.

Avui penso que, molts pares i mares, sou els responsables de transmetre la manca d'il·lusió al llarg dels anys cap als vostres fills i filles. Us demano que feu un petit exercici l'any vinent, quan estigueu a la Cavalcada, invertiu uns quants minuts en buscar i creuar mirades amb els infants que us rodegen, no només els vostres fills i nebots, sinó tots aquells que no coneixeu, els que estan pujats a coll-i-bé d'un pare, aquells que a poc a poc se'ls va obrint la boca incrèduls del què tenen al davant i, quedeu-vos amb aquesta imatge, no en la llargada de la comitiva, ni si hi havia o no el Mickey Mouse, cada cosa al seu lloc, la nit de Reis els protagonistes són en Melcior, en Gaspar, en Baltasar i sobretot, sobretot... els infants!

Twitt entrevista a Òscar Martínez

2011-12-30T20:47:00.001+01:00

Òscar Martínez és consultor a la UOC i autor del llibre Alterando la discapacidad, conjuntament amb Jordi Planella i membre del col·lectiu Zotikos. www.colectivozotikos.org

Enllaç de l'entrevista a Òscar Martínez al blog del Miquel Rubio.

Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Oscar. Educador Social, Psicopedagog, Màster en SIC. Professor a Facultat @fundperetarres, @uramonllull, consultor @UOCuniversitat i ES @TEBcooperativa

Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Porto uns 15 anys i alguns més fent voluntariats

Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Al 1996, després d’un semestre de Psicologia vaig conèixer algunes educadores socials i vaig veure que realment el que volia fer era #educacionsocial.

En què consisteixen els teus treballs?

En acompanyar en la formació a futurs educadors/es socials i en treballar com educador social a un habitatge per persones amb discapacitat

Podries qualificar el teu treball?

Interessant, creatiu, apassionant, sorprenent, intens, gratificant…

Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

La intervenció directe i el treball amb els estudiants les gaudeixo molt. Per contra, la part més de gestió, la burocràcia i rigidesa universitària és la que menys…

Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Tenir present sempre que “l’altra” no és un esser inert sino que és una persona amb capacitat de decidir, amb cos i sobre tot amb ànima

Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional? Quina has anat deixant de banda en el temps?

Mirar de que tot allò que planifico/disenyo condueixi a quelcom que tingui sentit per l’estudiant o les persones del centre. He deixat de banda al màxim fer coses que no tinguin sentit ni per uns ni pels altres

Ha variat la teva forma de treballar des que començares fins ara? Quins motius t’han fet canviar?

Si, molt. Jústament buscant aquesta significació. A la facultat abans formava, ara acompanyo en el procès de formació i al centre abans dutxava, ara superviso les dutxes

La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

La formació és bàsica per poder veure tot plegat des de diferents punts de vista, però després hi altres coses que la pràctica t’ajuda a comprende-les en profunditat

Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Una de les conclusions de la meva darrera comunicació a un congrés era “no està tot inventat”

Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

L’educació social és força creativa i cada cop hi ha més professionals amb moltes habilitats per fer projectes innovadors.

Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

El darrer ha estat amb la utilització de twitter i altres mitjans de comunicació (plataformes i premsa escrita) fent-los servir amb una activitat amb estudiants i com a eines de (ciber)activisme

Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? (gent gran, infància, sociocomunitàri…) Perquè?

Crec que en aquest moments ara buscaria dedicar-me a la formació i la orientació laboral

Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?

Son una oportunitat per poder fer coses creatives i interessants. Fa poc llegia un post que deia que “La comunicació també es acció social”

Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional? Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Em venen al cap les darreres tutoria que he fet pels “meus” estudiants de primer curs. Estaven fer el seu primer treball universitari. Treballar per gent que té inquituds i ganes d’aprendre és un luxe

Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Ho explico en més de 10 twits, però bàsicament explico que treballem amb persones en exclusió o risc d’exclusió, en situacions de desavantatges socials.

Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Vaig començar fa 20 i pocs anys per casualitat vaig començar a fer classes a una noia que tenia difcultats d’aprenentatge. Em va agradar el repte i després les col·laboracions que feia amb entitats van ser satisfactòries, una cosa va portar a l’altra… Segueixo engantxat perque li trobo sentit a cada dia en que em dedico a aquesta professió bè sigui com a professor o com educador al centre

Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Quantes vegades has pensat a deixar la professió i què ha fet que valgui la pena que no ho fessis?

I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Val molt la pena tant la formació (a nivell personal tambè) i per suposat la professió!!

Twitt-entrevista a Jordi Planella

2011-12-12T23:14:00.000+01:00

Jordi Planella és educador social per passió. Vag començar a treballar d'educador de carrer el 1987 i des de fa uns anys és formador d'educadors/es a la universitat. Estic molt interessat en els vincles naturals que flueixen entre la universitat i el sector professional. Actualment és el coordinador del Grau d'Educació Social (UOC) i el Director Adjunt dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació (UOC). És investigador del Laboratori d'Educació Social (Universitat Oberya de Catalunya) i membre del Comitè d'Expertes i Experts en Formació en Acció Social (Departament de Benestar i Família- Generalitat de Catalunya). Fundador i membre del Colectivo Zotikos juntament amb l'Òscar Martínez.

Enllaç a l'entrevista a Jordi Planella al blog del Miquel Rubio.

Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Jordi Planella. Actualment director del Grau en Educació Social i professor de Pedagogia Social. A la UOC

Quants anys portes professionalment en l’educació social?

24 anys. Vaig començar el 1987 fent d’educador de carrer, temptejant mica en mica el que havia de fer. Després vaig estudiar.

Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Com molts, no he estudiat ES perquè no existia. Vaig començar magisteri però va ser frustrant i molt desmotivador. Després pedagogia. Molta teoria que podia contrastar amb la meva experiència. Desprès em vaig habilitar al CEESC. M’he format llegint molt als educadors francesos.

En què consisteix el teu treball?

Des de 1999 treballo a la Universitat: formació d’educadors/es. M’interessa fer-ho connectant teoria i pràctica. No m’agrada la Universitat feta d’esquenes a la realitat. El meu projecte és treballar per canviar-ho. Crec en altres formes de transmissió

Podries qualificar el teu treball: entretingut, motivador, apassionant, burocràtic,…

Apassionant: sense desig seria frustrant. Projectes nous, idees que bullen al cap, projectes de llibres, noves assignatures d’Educació Social. Motivador, però també amb molta feina de gestió…

Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

Crear coses noves és radicalment motivador (per exemple redactar el projecte del Grau en Educació Social el 2008). La que menys són els exercicis excessivament burocràtics (que cada vegada són més). No obstant la passió per l’educació social pot més

Què s’exigeix o que s’espera d’un professional de l’educació social?

Que entengui a L’ALTRE tal i com és, sense voler imposar els seus criteris, les seves concepcions del món, les seves categories. Que descobreixi la persona més enllà de les categories i dels estigmes. Que acompanyi i que no controli. Que ensenyi l’art de la resistència

Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

M’interessen les formes de transformació social i en especial poder donar la paraula als q no la tenen: professionals, educands, etc… L’acció i el pensament… tot lligat en la vida mateixa. No m’agrada fer diferències. El Twitter com a activisme social…

Què estratègies implementes en major freqüència? Quines has anat deixant de banda amb el temps?

Treball en equip cada vegada més clar. També treball en xarxa i interdisciplinar. L’escriptura segueix molt present. No n’he abandonat cap

Ha variat la teva forma de treballar des que començares fins ara? Quins motius t’han fet canviar?

Cada vegada he incorporat formes de treball que tenen més en compte a l’Altre: els nens al pensar els seus projectes, les comunitats en plans. He canviat al pensar la feina més des de Jo Persona i menys des de Jo Professional. El canvi és radical

La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Es una barreja. Sempre he llegit sobre educació social i ho he contrastat amb la praxis o a l’inrevés. No ho puc concebre d’una altra manera. Els aprenentatges personals també juguen un paper clau.

Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Tot es pot inventar de forma diferent si això serveix per millorar la qualitat de vida de les persones o per formar millor els estudiants, per exemple hem apostat per docents molt vinculats a la professió d’educador social

Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

Els diners no són un escull; amb idees innovadores es pot anar més enllà. Dificultats poden venir de qui fa l’encàrrec: només control. Si vols anar més enllà has de fer coses diferents… Coses trencadores…

Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

Per mi els majors èxits tenen a veure amb: canviar categories (discapacitat, menor, boig, malalt, etc) i en el seu lloc fer aflorar el subjecte. Com educadors no podem ser conformistes i hem de voler canviar la realitat.

Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? (gent gran, infància, sociocomunitàri…) Perquè?

He passat per infància, diversitat funcional i treball comunitari. Aquest darrer crec que és el que ara m’interessa més, en especial incorporant les TIC.

Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?

Les tic i l’ús d’aquests en la versió xarxa social són molt importants. Que digui el contrari menteix o viu aïllat de la gent. Fa uns 5 o 6 anys varem investigar-ho des de l’educació social i no hi havia res de res. Ara ens hem posat les piles a toppe. En ES des de formació (cas UOC) fins a altres temes lligats al treball en xarxa i l’acció col:lectiva

Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional? Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Em quedo amb les relacions personals. Fa pocs dies vaig trobar-me un noi del qual era tutor al crae fa 15 anys… la vida li anava molt bé. Tenia dues filles i havia trencat amb un cercle… altres no han tingut tanta sort

Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Costa molt perquè. la imatge típica és que tens molt de valor.. que ells no ho farien…a mi m’agrada definir-la com la promotora de ciutadania

Segun Moyano deixava aquesta pregunta: Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social?

Ho ha fet la meva atracció per l’alteritat des de petit (amics gitanos, amics immigrants de llatinoamèrica, etc) això als anys 70. Al 83 començava a fer de monitor de lleure i aquesta és una via.. després experiències molt dures de voluntariat que em van enganxar del tot…

Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Estudiar és dur però val la pena perquè. al final els aprenentatges compensen i sempre t’acaben obrint portes. No s’ha de parar mai. I desprès d’estudiar seguir llegint (estar al dia) i escriure sobre la feina….

Twitt-entrevista a Segundo Moyano

2011-12-06T22:28:00.001+01:00

Segundo Moyano és pedagog i educador social, i actualment professor del Grau d'Educació Social a la UOC. És Director del Laboratori d'Educació Social i membre del GRES (Grup de Recerca en Educació Social)

Enllaç a l'entrevista del Segundo Moyano al blog de Miquel Rubio

Qui eres? A què et dediques? On fas feina?
Segun Moyano. Educador social i pedagog. Professor del Grau en Educació Social de la UOC.

Quants anys portes professionalment en l’educació social?
Doncs gairebé fa 22 anys

Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?
De fet vaig estudiar Pedagogia, perquè Educació Social com a tal no existia. El meu interès estava posat en l’educació.

En què consisteix el teu treball?
Ara mateix la docència, la supervisió d’equips educatius i la investigació. Tot en el camp de l’educació social

Podries qualificar el teu treball?
Apassionant, creatiu, interessant, gratificant i… cansat

Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?
La docència i el treball directe amb els educadors m’apassiona. Tot el que és burocràtic em fastidia bastant, però forma part de la feina.

Què s’exigeix o que s’espera d’un professional de l’educació social?
Vàries coses, però sobretot que sigui capaç de transmetre el món, amb tot el que això significa

Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?
La paraula. La transmissió i el treball amb la paraula és fonamental en el desenvolupament de la meva feina

Què estratègies implementes en major freqüència? Quines has anat deixant de banda amb el temps?
El diàleg, el treball en equip i el compromís quotidià, com deia, amb la paraula. He abandonat la tossuderia, tot i que a vegades hi torno

Ha variat la teva forma de treballar des de que començares fins ara? Quins motius t’han fet canviar?
Molt. El pas del temps suposa aprendre i intentar millorar. He aprés molt de la meva feina i el treball amb altres.

La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?
Tot hi conta. Sempre he cregut que una part s’aprén estudiant, però hi ha altra que es fa treballant.

Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?
Si treballés sense noves propostes, no hi treballaria en un camp com aquest. A vegades costa, però per mi és un leitmotiv.

Un leitmotiv és una constant, una cosa que es repeteix o és un tema central

Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?
Jo, particularment, hi trobo manca de desig inicial per a engegar coses noves. Com una sort de “ja està tot inventat, no cal”

Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?
No podem negar que hi ha un cert plaer personal, però sobretot és una responsabilitat ètica envers els subjectes amb els que treballes.

Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? (gent gran, infància, sociocomunitàri…) Perquè?
Si hagués de canviar ara, tornaria a treballar en protecció a la infància. Ho vaig fer molts anys i no descarto tornar-hi

Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?
Interessant. Són noves formes culturals i com a tals han d’estar presents a l’educació social. No cal tampoc omnipresència. Així les prenc.

Són, com dius, formes de comunicació i són un element a tenir en compte en les formes de transmissió, mediació o acompanyament

Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional? Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?
Amb això: amb l’experiència que suposa. La primera vegada que vaig descobrir, de veritat, que un nen, malgrat les dificultats, aprén.

Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?
Que es preguntin per a que serveix educar. L’ES és una pràctica educativa i social que sovinteja en territoris de frontera.

Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?
Què o qui ha fet que et dediquis a l’educació social?

I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?
Malgrat dificultats, entrebancs i problemes val la pena dedicar un temps a estudiar. I, no deixar-ho de fer quan comenceu a treballar.

ERC 2.0

2011-12-02T20:50:00.001+01:00

Fa poc més d'un parell de mesos, em van oferir gairebé de forma casual, formar part d'un equip de treball 2.0. ERC estava creant un grup de col·laboradors que pogués assessorar, opinar, contribuir, i fomentar tots aquells aspectes 2.0 que tenen relació amb el partit. El què es va anomenar com a Consell 2.0, està format per unes 25 persones actives a la xarxa, amb cert domini i, sobretot amb moltes ganes de treballar de forma col·laborativa.

Ens hem reunit físicament només una vegada, i no pas tots, però el contacte entre tots i totes és més que diari, de fet és diàriament i en múltiples ocasions. L'ús de diferents eines online, ens permeten tenir aquesta fluïdesa constant i instantània a l'hora de recollir les opinions, recomanacions i percepcions del 2.0.

He de reconèixer que, quan em dirigia a la trobada presencial que vam realitzar pensava: "Vols dir Mireia que tu hi tens cabuda aquí?" Un cop finalitzada la reunió, encara ho creia més. Periodistes, experts en comunicació, assessors, informàtics, comunity manàgers... i també alguns que "simplement" erem usuaris i ben aficionats a tot el què hi ha darrera del 2.0.

Estem aconseguint fer bona feina, especialment durant la darrera campanya electoral, i així es va reconèixer a través d'alguns mitjans. Podem afirmar, que a l'entorn 2.0 a can ERC vam guanyar les eleccions i per majoria!

La feina segueix, no ens hem aturat després de la campanya, no és la nostra forma de creure en el 2.0. El 2.0 no és un mer instrument, és una actitud davant la vida, i ERC hi creu.

Doncs bé, avui, havent aportat els meus miserables i petits granets de sorra, puc dir que em sento molt contenta i orgullosa de formar part d'aquest equip. M'ha permès aprendre moltíssim a nivell d'eines i recursos, i he pogut tornar a treballar d'una forma que entenc que és la millor, col·laborativament, transversalment, horitzontalment, i sobretot aportant cadascú el què bonament pugui aportar, amb més alts nivells d'expertesa, amb diferents graus d'impulsivitat, contrarestat amb el sentit comú d'algú altre... Penso que, realment aquesta amalgama de diversitat és el què ha contribuït a que el Consell 2.0 d'ERC i la xarxa d'ERCtivistes realitzi bona feina!

Orgullosa de TV3

2011-10-12T00:12:00.000+02:00

Aquest matí saltava a lapremsa l'excels article d'opinió de Mònica Terribas, directora deTelevisió de Catalunya. En ell, hi denuncia interessos privats pertal d'afeblir TV3.

La televisió públicacatalana, ens costa a cada ciutadà de Catalunya 40 euros anuals.Sincerament crec que són, molt possiblement, els 40 euros més beninvertits de la meva economia. La tasca social que desenvolupa latelevisió catalana és admirable. No he estat mai massa amant de latelevisió, i no és que en gaudeixi d'un gran consum, però aquestfet no m'impedeix poder valorar la bona feina realitzada per aquestmitjà.

M'enorgulleixo de tenirun canal adreçat als més petits i joves de la societat. Un canalque evoca naturalitat i realitat, lluny de contes de fades, princesesi madrastres amb la marca clara d'arquetips de gènere. Admiro que esparli als infants del què passa al seu voltant, i no se'ls vulguiapartar ni amagar la realitat. Sovint m'embadaleixo mirant l'Info-K!

M'enorgulleixo de tenirun canal dedicat al foment de la programació cultural i divulgativa,com és el Canal 33, perquè sí, perquè és necessari, perquè calapropar la cultura a tothom, i aconseguir que tothom l'entenguifinalment com una inversió en la nostra societat i no una despesa.

M'enorgulleixo de tenirun canal informatiu 24 hores al dia i 7 dies a la setmana, ambcorresponsals desplegats arreu del món, recollint tota aquellaimmediatesa que té lloc al planeta. M'agrada estar informada del quèsucceeix, m'agrada poder buscar la informació, i aquest canal empermet tenir una fluïdesa breu, ràpida, constant i eficaç amb lainformació.

M'enorgulleixo de tenirun canal esportiu, amb un especial seguiment de l'esport d'elitcatalà, tant dels esports més concorreguts en afició com també detots aquells que no omplen estadis. Perquè tenim 21 seleccionscatalanes reconegudes oficialment i això, en un símil parafrasejantJoan Tardà, algú ho ha de dir!

M'enorgulleixo de teniruna televisió pública de qualitat, amb nous formats de programació,amb produccions pròpies de serials i cinematogràfiques, amb debatsd'experts i debats de la ciutadania, sense crits, sense folklòriques,sense acumulacions de querelles.

M'enorgulleixo de teniruna televisió amb documentals d'investigació, amb reportatges quedonen visualització a qüestions sovint no qüestionades. Unatelevisió solidaria i educativa, on la Marató anualment, passa lamà per la cara a tots aquells que defineixen Catalunya com unasocietat insolidària. Una televisió que inverteix en la formacióde les futures generacions amb el màster que organitza cada any. Unatelevisió que és capaç de fer crítica de la seva societat, defer-ne broma, oci i humor amb el màxim respecte i alhoraoriginalitat.

En definitiva, per aixòi moltes altres raons, m'enorgulleixo enormement de tenir TV3 alcanal número 1 del meu comandament.

Endavant Mònica iendavant TV3!

Sopa de cabra! clap-clap, clap-clap, clap!

2011-09-12T15:44:00.004+02:00

L'agost de 1991 vaigveure per primer cop als Sopa de Cabra. No tenia encara tretze anys iera el meu primer concert, el meu i el de les meves amigues. Elspares d'una de la colla ens van acompanyar fins al poliesportiu de laSeu, en plena festa major i es van esperar a la grada fins al finalper acompanyar-nos de nou a cadascuna a casa seva. No sabíem massaquè ens hi trobaríem ni com seria tot plegat, però vam apropar-nosa l'esdeveniment amb nerviosisme, entusiasme i emoció. No vam dubtaren provar d'apropar-nos al màxim als artistes i així ens vam anarescolant entre la multitud fins gairebé al peu de l'escenari,volíem veure'ls de ben a prop! Era l'època, i també l'edat, en queles lletres de les cançons ens escandalitzaven d'allò més.

Dissabte vaig ser al SantJordi i, el nerviosisme, l'entusiasme i l'emoció em tornaven aacompanya de forma molt similar. La diversió va ser màxima, peròel temps ha fet que em mirés aquest concert amb uns altres ulls, iaquests són els del clam de la societat. Els discursos del líder dela banda han canviat força, no tan sols en aquests vint anys, sinómirant tan sols els darrers 10 anys, des de la seva dissolució. Elscrits d'INDEPENDÈNCIA del palau, avalats per les reflexions que enQuintana exposava entre cançons, em demostren clarament que això hotenim al tombar la cantonada! La banda reconeixia que aquest no erael discurs que defensaven en els seus inicis, però que finalment hanobert els ulls i han vist que tan sols hi ha un únic camí per talque ens siguin respectats els drets i llibertats del nostre país.

Aquest cop vaig sortirdel concert potser encara més emocionada que fa vint anys, si éspossible superar l'emoció adolescent, això sí amb la conviccióque anem per bon camí com a país, que queda molt per fer, peròcada dia menys!

Justificar la violència???!!!

2011-08-05T18:45:00.001+02:00

Fa un parell de dies que resto encara aclaparada davant les esgarrifoses xifres que anunciava la ministra espanyola de Sanitat, Política Social i Igualtat, referent al grau d'acceptació de la violència envers les dones a l'estat espanyol.
Si bé un 91,2% la considera “del tot inacceptable”, això vol dir que, un 8,8% de la població la justifica “en alguns casos” o, la considera “quelcom inevitable que ha existit sempre”. Com es pot justificar res així??!!!

Les xifres milloren els resultats dels darrers anys i, el nombre de víctimes d'enguany, a data d'avui, és inferior al del 2010 en aquestes mateixes dates, però no ens podem acontentar amb això, queda encara molta feina per fer i, aquesta cal fer-la des de la base. Cal abordar aquesta xacra social des dels inicis, amb l'educació més primerenca i en les franges d'edat més baixes.

33 són les dones que han mort durant el 2011 a mans de les seves parelles o ex-parelles. Mentre la xifra sigui superior a zero, sempre serà massa! Mentre una sola persona justifiqui en qualsevol dels casos qualsevol tipus de violència, sempre serà massa!

Desconec quin és el pressupost que el Ministerio del Interior espanyol destina a la protecció i a la lluita antiterrorista, però alguna cosa em fa ensumar que segurament deu ser força inferior que el destinat a la protecció i seguretat de les dones amenaçades, així com a la detecció i prevenció. Digueu-me incrèdula, però bé m'hi jugo un pèsol! I que jo recordi, enguany no ha mort ningú a mans del terrorisme d'ETA o Islàmic, (principals objectius de l'estat espanyol).

Perquè ningú parla d'aquest altre tipus de terrorisme?El terror de la violència envers les dones. Avui, 4 d'agost el partit el guanya per golejada la violència masclista 33 – 0!

11 de juliol, Srebrenica Inferno

2011-07-10T19:51:00.001+02:00

El juliol de 2008 vaig trepitjar per primera vegada Bòsnia, la meva primera experiència fou copsadora alhora que, captivadora i, d'aleshores ençà ho he fet fins a tres vegades. Bòsnia em va enganxar i no sabria transmetre'n els motius, Bòsnia ha passat a ser per mi un sentiment i, aquests no es poden descriure, s'han de sentir. Ara tot just fa un any que no hi vaig i, ho enyoro, ho trobo a faltar molt.
Durant aquestes tres vegades que he trepitjat el país balcànic, he conviscut amb la gent del camp de refugiats de Mihatovici, tots ells supervivents i descendents de la matança d'Srebrenica.
Avui fa 16 anys que més de 8000 homes van morir assassinats a mans de Ratko Mladic, recentment detingut. Encara més recentment, el carnisser de Bòsnia és encara capaç d'encarar-se aferrissadament, tant als representants del tribunal com a les mares de Srebrenica amb clares mostres de burla cap a les víctimes. Ha estat capaç, fins i tot, de declarar els càrrecs que se li imputen de “monstruosos i repugnants” i es que, no és això el què ets tu, monstruós i repugnant?
Cada 11 de juliol, al cementiri de Potocari, a escassos quilòmetres d'Srebrenica, s'hi celebra el memorial a les víctimes de la massacre i s'hi enterren els cossos trobats i identificades durant l'any anterior. Vaig assistir-hi per primer cop l'any 2008 i va ser de les experiències més frapants que he tingut mai. S'hi enterraven més de 300 cossos, però en faltaven encara més de 5000. Em vaig sentir propera a les famílies, propera a la situació i indignada per la injustícia i l'abandonament de la comunitat internacional davant els fets. M'esborronava constantment escoltant la dolça veu de l'infant que canta repetidament la cançó “Srebrenica Inferno”, que sona i sona a l'inici de la cerimònia.
L'any passat, vaig tornar a assistir-hi, es commemorava el quinzè aniversari i el nombre d'assistents s'havia multiplicat per una xifra impossible de calcular. En aquesta ocasió, eren 775 els cossos a enterrar entre ells, un d'origen croat, és a dir catòlic. Aquesta vegada, les meves sensacions van ser molt diferents, però en cap cas, tampoc positives. La commemoració dels quinze anys, va fer que mitjans de comunicació d'arreu del planeta, així com altes personalitats del món de la política internacional, assistissin a l'esdeveniment. Boris Tadic, el president de Sèrbia, en un intent de reconciliació assistí a la cerimònia, envoltat de nombroses mostres de rebuig, i Barack Obama envià un missatge que fou llegit davant la multitud. Erdogan de Turquia, Yves Leterme, primer ministre de Bèlgica, que presidia la Unió Europea, i molts altres representants polítics val ser-hi el 2010 però, on eren el 1995? Girant la mirada cap a un altre costat, donant l'esquena als més necessitats.
També centenars, o milers, d'assistents aliens a la tragèdia, com nosaltres, enduts fins allà per un intent d'acompanyament i empatia cap a la desgràcia, vam aconseguir que l'objectiu inicial és convertís en un seguit de passavolants carregats amb càmeres fotogràfiques intentant immortalitzar els signes, mostres, expressions i rostres dels milers de persones que patiren en primera persona els fets de l'11 de juliol de 1995.
Allà mateix vaig decidir que no tornaria a Potocari un 11 de juliol. Aquest ha de ser un acte per les famílies, pels amics, pels supervivents i descendents. Un acte íntim i privat pels més propers. També un acte de record i reivindicació, per cridar al món que no oblidem, i que no pot tornar a passar, però no així, no comportant-nos de la mateixa manera que el fotògraf puja al jeep en plena sabana, a la caça del precís moment en que el lleó incisiu ataca a la gasela.
Karadzic i Mladic són a la Haya, pendents de la justícia però, creieu que hi ha quelcom que pugui fer justícia a les víctimes de la guerra dels Balcans?

Trencar tabús des de l'educació (mort i política)

2011-07-09T17:45:00.000+02:00

Sempre he pensat que, a banda de moltes altres mancances, al sistema educatiu hi falten dues grans branques a treballar.
Per una banda, l'educació i pedagogia envers les diferents formes de participació democràtica en la societat, així com un millor coneixement de la tasca política. Si des de ben petits ens ensenyessin de forma correcta i adequada quines són les responsabilitats públiques polítiques, així com els drets i deures que com a ciutadans ens corresponen, aquests petits infants, al fer-se adults i exercir com a tals, actuarien de forma força diferent a la què sovint ens demostren alguns càrrecs electes i canviaria la percepció social de la tasca política.
Per altra banda, i canviant totalment d'àmbit, crec que no es treballa gens, o si més no gens bé, el tema de la mort. Sembla força incongruent que l'única cosa que tenim segura a la vida, ens la descuidem des del seu inici en l'educació de les novells generacions. La mort és a l'ordre del dia de les famílies, bé sigui per l'anomenada “llei de vida” o bé per qüestions més tràgiques i sovint arribades fora de temps. Quan hi ha la desaparició d'algun membre de la família o entorn social d'un infant, aquest es veu de cop envoltat d'un tel d'excuses, filigranes, redecoracions, comparacions i explicacions confuses, opaques i inversemblants que, sovint solem arrossegar per sempre més. Com podem fer-ne un tabú de l'única cosa que tenim segura a la vida?
Titlleu-me potser d'il·lusa però, no creieu que si treballéssim aquests dos aspectes socials des de ben petits i amb total normalitat, no milloraríem una mica més la societat?

El gegant i l'acordió

2011-07-09T17:36:00.000+02:00

S'explica que, en tel temps en què voltaven per aquestes terres, gegants, monstres, dracs i sirenes, corria vagant un gegant amb molt bon cor. Era lleig com una mal cosa, mig coix, i amb una veu que espantava les bestioles. Feia tanta por que, cada cop que saludava, els ocells arrencaven a volar, els animalons del bosc s'amagaven als seus caus i els peixos dels rius obrien encara més els seus ulls.
Cansat que ningú volgués parlar amb ell, de no tenir amics i d'estar sempre sol, va decidir que no parlaria mai més. Recordà que, per algun lloc de casa seva, voltava un antic acordió i es decidí a fer-lo sonar. El manxà una mica, va prémer les tecles i se n'adonà que no sonava gens malament.
El gegant anava tocant i, a poc a poc, es va començar a endinsar pel bosc una dolça melodia. Els animalons, en sentir-la, van sortir dels seus caus i van començar a ballar. Ningú sabia d'on venia la música fins que, un ocellet valent es va decidir a seguir el so per descobrir d'on provenia la divertida musiqueta. Va volar fins on el va portar la música i.... ohhhh!!!! Sorpresa!!! Era la casa del gegant!
De pressa, cuità a explicar-ho a tothom i, tots els animalons es van dirigir cap a allà. Sonava una musiqueta tan dolça i divertida que ningú podia deixar de ballar.
El gegant estava molt content, perquè tots els habitants del bosc eren a casa seva gaudint de la seva música. Per fi podia estar amb amics, i es que, el gegant, tenia molt bon cor, tan sols era lleig com una mal cosa, mig coix, i amb una veu que espantava les bestioles.
No paris, no paris gegant! - Li deien tots – segueix tocant!
La festa era grossa quan, de cop i volta, el gegant deixà de tocar en sec i caigué estabornit a terra. L'acordió rodolà uns metres i el gegant, ben llarg com era, restà immòbil.
Però... què havia passat?
Doncs encara no se sap ben bé com va anar la història, però resulta que, ben a prop d'allà, algú feia batre civada amb tant mala sort que se li escapà la forca, clavant-se a l'esquena del gegant.
El gegant va morir, i tots els animalons van quedar molt tristos. Per fi, es trobaven a gust amb el gegant que tan bon cor tenia, ja no els espantava i era el seu amic!
I doncs, és ara, milers d'anys després que, encara podem veure'n les restes d'aquesta trista història, el pas de temps les ha convertit en pedres. No us heu fixat mai en quina forma té el Cadí? No creieu que recorda la manxa d'un acordió? Doncs sí, la nostra estimada Serra del Cadí, anys enllà fou un gran acordió que durant una estona amenitzà la vida dels boscos del voltant.
I ben a la vora sabeu què hi ha? Doncs la forca! Us sona el nom de Pedraforca?
Es des de llavors que, en record d’aquell lleig gegant, que tan bon cor tenia, per arreu de les contrades del Pirineu és força corrent sentir tocar l'acordió, però ningú encara ha aconseguit imitar l’esplèndid so feia sonar aquell gegant fent manxar el seu acordió.

L'OJAU té nom(s) (Editorial Butlletí Jove - Juny 2011)

2011-06-03T15:24:00.001+02:00

M'és molt difícil escriure aquesta última editorial. És d'aquelles coses que arriben abans del què voldries i que fas amb desgana.

Durant aquests quatre anys que he estat regidora i consellera comarcal de joventut puc dir que, m'enorgulleixen especialment dues coses. La primera, haver organitzat la Trobada Nacional de Polítiques de Joventut a la Seu l'octubre del 2008 i la segona i principal, és la creació de l'Oficina Jove de l'Alt Urgell. No us explicaré en què consisteix el projecte, ja que en sou bons coneixedors, però sí que voldria explicar-vos gràcies a qui és l'èxit del seu bon funcionament, arribant a ser de les capdavanteres en el conjunt del país. Això no es fa sol i qui ho aconsegueix cada dia, minut a minut són les sis persones que es lleven cada matí i encarrilen camí cap a l'Oficina Jove. L'Anna, la Carli, la Ruth, la Iolanda, la Sandra i la Sabina ho han fet possible, i darrerament també el Carles.

Pel camí també hi ha passat gent que hi han implicat menys temps però bona tasca, com la Susanna i la Núria, i també alguns que estaran un temps amb nosaltres, la Kim i l'Eva, i en uns dies també l'Umut, joves del Servei de Voluntariat Europeu.
A qui em succeeixi li desitjo molts encerts i bona feina i, sobretot, que escolti l'equip tècnic i que confii en la seva experiència, segur que així l'OJAU continuarà avançant.

Bòsnia (Editorial Butlleti Jove - Maig 2011)

2011-06-02T23:31:00.001+02:00

Després de gairebé quatre anys escrivint l’editorial d’aquest butlletí, aquesta és l’última que escric, abans d’entrar en funcions. Pensant sobre què podia escriure, he cregut convenient fer-ho d’alguna cosa que forma part de mi d’una manera molt especial, i aquesta és Bòsnia. Possiblement, molts de vosaltres ni havíeu nascut quan va esclatar la guerra als Balcans, però jo la recordo perfectament. Fou, com totes, una guerra inútil, i una pau encara més falsa. Es van aturar els trets dels canons, però no el mal, la rancúnia i l’odi. Es va perpetrar una neteja ètnica arreu del territori, separant, bosnians, croats i serbis (musulmans, catòlics i ortodoxes).

Ara, gairebé 16 anys després d’haver-se signat la pau, i havent estat en tres ocasions sobre el territori, només vull recordar-vos que, a tres hores de vol i, en plena Europa del segle XXI encara hi queden camps de refugiats

No voldria allargar-me a explicar-vos ni la història, ni les vivències, tan sols animar-vos a conèixer una mica més la situació passada i present d’aquest bell i entranyable país, amb futur incert.

Detenció de Ratko Mladic

2011-06-01T01:32:00.001+02:00

Tot i que no m'agrada repetir tema dos mesos seguits, em veig moralment i sentimentalment obligada a tornar-vos a parlar de Bòsnia.

La setmana passada ens sorprenia la notícia de la detenció de Ratko Mladic, el cap militar dels serbobosnians, acusat de genocidi i crims contra la humanitat, i a qui dedicava les darreres paraules de l'article passat.

De fet, més que sorpresa el què vaig sentir fou alegria. No vaig sentir sorpresa perquè tenia clar que, la seva detenció era tan sols qüestió de temps. Si Sèrbia vol entrar a la Unió Europea, ha d'entregar Ratko Mladic, el responsable de la matança de Srebrenica i del setge de Sarajevo, però demanà primer una moneda de canvi i, aquest fou en Jovan Divjak.

El general Divjak fou detingut fa tot just tres mesos per les autoritats austríaques, a petició del govern serbi que havia emès una ordre de captura internacional. En Divjak era un antic militar de l'Exèrcit Popular Iugoslau, d'origen serbi, que defensà aferrissadament Sarajevo durant el seu setge. Es canvià de bàndol en veure les atrocitats comeses pels serbis, i s'enfrontà directament a l'exèrcit del que havia format part, i dirigit pel mateix Radovan Karadzic. És per això que estava convençuda que no tardaria massa en arribar la detenció de Mladic, detingut en Divjak, Sèrbia aconseguiria “trobar” el criminal més buscat en un temps rècord. El què no s'aconsegueix en 15 anys, s'aconsegueix en tres mesos.

Conec en Divjak, he coincidit amb ell en dues ocasions i actualment dirigeix la Fundació “Obrazovanje Gradi BIH” (l'educació construeix Bòsnia i Hercegovina), que destina els seus esforços a becar infants i joves bosnians per tal que puguin realitzar els seus estudis i també activitats lúdico-educatives. En Divjak és un heroi a Bòsnia, va ser-ho durant la guerra i segueix sent-ho ara en el seu dia a dia. Després de la seva detenció, el general va quedar en llibertat en pocs dies, això sí, té privat poder sortir d'Àustria.

Aquests dies s'ha parlat molt sobre Mladic, que si el seu estat de salut és feble, que si la seva salut mental és fràgil, que si està tan dèbil que no pot parlar... I les seves víctimes què??!! Cap dels 8372 homes morts a Srebrenica provinents de tota la zona del Podrinje, podrà parlar mai més! La salut mental de la majoria de supervivents de la matança, tot i no ser psicòloga, no el catalogaria pas com a òptim! I la salut física dels habitants del camp de refugiats de Mihatovici són les que corresponen a un espai insalubre, sense aigua potable, sense recollida d'escombraries i envoltats de 7 o 8 xemeneies de centrals tèrmiques! La gent de Mihatovici no pot tornar a casa seva, allà a la República Srspka, el govern ha reconstruït alguns habitatges però, qui vol tornar a un lloc ocupat pels que fa més de 15 anys van destruir les seves cases, van violar les seves mares i germanes, van matar els seus pares, els van torturar i els van robar tot el què tenien??? Molt pocs són els qui aconsegueixen treure la valentia suficient per tornar a casa seva.

L'escola d'educació primària que hi ha al camp de refugiats es diu “Trenutak Podrinja” (tornarem al Podrinje) però...

I finalment... pER Créixer més...

2011-05-20T22:04:00.001+02:00

Jordi Ausàs es compromet com a urgellenc i candidat d’ERC a defensar el territori i defensar la vegueria

2011-05-20T17:20:00.001+02:00

La defensa de la vegueria de l’Alt Pirineu, ha de formar part dels programes de totes les forces polítiques que es presenten a les eleccions municipals.

Jordi Ausàs, ex-alcalde de la Seu entre els anys 2003 i 2008, i Conseller de Governació del 2008 al 2010, ha realitzat aquest matí unes declaracions en defensa de l’aplicació de la llei de vegueries.

ERC s’ha mostrat des de sempre, clara defensora i activista de la distribució territorial de Catalunya en vegueries, per tal de superar la distribució provincial espanyolista. ERC la Seu, dedica un apartat específic en el seu programa de govern a la vegueria de l’Alt Pirineu, entenent que és aquesta la millor eina de proximitat per aconseguir que les polítiques siguin més eficients per pal·liar les dificultats i enfortir les oportunitats. “Hem de deixar de ser un apèndix de Lleida, no ens sentim lleidatans, ens sentim pirinencs, amb identitat pròpia i valors propis. La defensa de la vegueria de l’Alt Pirineu hauria de tenir un apartat específic en els programes que defensen totes i cadascuna de les forces polítiques que es presenten a aquestes eleccions, a tots i cadascun dels municipis de l’Alt Pirineu”

ERC la Seu es mostra convençuda que la defensa del territori pirinenc hauria de ser un objectiu comú de totes les formacions polítiques, de les entitats empresarials i econòmiques i de les associacions culturals i socials, és a dir, del conjunt de la societat.

Ausàs ha manifestat també que, “estic convençut que la vegueria de l’Alt Pirineu existirà, i des d’Esquerra a l’Ajuntament de la Seu s’hi treballarà de valent perquè així sigui”

ERC la Seu presenta les seves propostes de millora en noves tecnologies de la informació i comunicació.

2011-05-20T08:51:00.000+02:00

ERC es marca com a prioritat l’arribada del troncal de fibra òptica, i la nova torre de telecomunicacions al Pla de les Forques, que permetrà desmantellar l’actual ubicada al casc urbà.

Miquel Caminal ha explicat aquest matí als mitjans, de quina forma s’ha equipat la ciutat pel que fa a les noves tecnologies de la informació i comunicació, així com les millores que es proposen en aquest àmbit per als propers anys.

Caminal ha manifestat que, “en aquests quatre anys hem equipat la ciutat amb una anella de fibra òptica que arriba a tots els edificis municipals, no es que arribi a les llars però ens hem situat a primera línia d’interès de la Generalitat per fer arribar el troncal de fibra òptica, som a la línia de sortida i amb situació preferent”

Caminal ha explicat doncs que, insistiran a la Generalitat per tal que doni preferència en fer arribar el troncal a la Seu, aquest fet ha de permetre juntament amb la nova torre de telecomunicacions, dotar la ciutat de millor cobertura de TDT i telefonia mòbil i paral•lelament el desmantellament de l’actual torre de Telefònica, amb qui hi ha un conveni signat per tal de desmuntar-la parcialment i traslladar-la al Pla de les Forques.

L’alcaldable per ERC a la Seu d’Urgell s’ha compromès també a instal•lar wifi d’accés gratuït en places públiques, així com continuar organitzant sessions formatives i jornades divulgatives per apropar l’ús de les noves tecnologies a la població, com a eina de desenvolupament, tant per generar negoci i activitat econòmica, com per desenvolupament personal. “Cal que impliquem a tots els sectors actius de la Seu perquè facin ús d’aquest nou tipus de tecnologia, ja que és el futur immediat per generar oportunitats.”

Vine, vine, que t'explicaré "un cuento"

2011-05-20T00:05:00.002+02:00

Hi havia una vegada, una senyora i un senyor que van voler convidar a dinar a casa seva alguns dels seus amics i amigues. Van convidar-hi molta gent, alguns veïns, amics que venien de lluny, altres de més a prop, alguns companys de feina, alguns companys de batalles...

Per fer-ho una mica més divertit, van decidir fer un dinar multicultural i així, cadascú portava alguna cosa per menjar segons la seva procedència.Quina bona pensada!

Va ser una trobada força amena, tot i que, també hi va haver qui, només arribar no s'hi va sentir del tot còmode.Veia alguna cosa que no li acabava d'agradar, no sabia massa el què era, però aquell dinar li semblava que amagava alguna cosa que no acabava d'endevinar.

Arribada l'hora de les postres, la parella amfitriona volgué obsequiar als assistents amb un record de la jornada i els repartiren un paper a cadascú. Al full hi havia alguna cosa escrita, i al llegir-la, aquella persona que no s'acabava de trobar del tot còmoda, finalment va entendre què era el què amagava aquell dinar.No l'havien convidat perquè tinguessin ganes de passar una estona amb ella, no l'havien convidat per recordar vells temps, l'havien convidat per convèncer-la de que els seus amics eren els millors del món. Amb això en va tenir prou, va pensar que si algú havia de decidir qui eren els millors amics del món, ho havia de fer ella, no li havia de dir ningú!

Resulta que el grup PSC-Progrés ha redactat unes propostes específiques adreçades per al col·lectiu d'immigrants. Fins aquí tot correcte, faltaria més! Aquestes propostes han estat repartides i s'han fet arribar al col·lectiu pertinent, continuem amb tot correcte, evidentment! Però la meva pregunta és: Per què no formen part aquestes propostes del programa electoral 2011-2015 que presenta el PSC-Progrés? Es que la impressió estava limitada a 164 propostes?

Revisant aquestes 164 propostes, només he trobat una proposta adreçada al col·lectiu d'immigrants "Atendrem les persones nouvingudes, per a facilitar la integració, explicar-los els drets i deures que tenen en aquesta societat." i que per cert, està repetida a l'apartat "benestar social" i a l'apartat "solidaritat amb els altres". No sé si deu comptar per una o per dos propostes. M'uneixo circumstancialment a Mourinho i pregunto: Per què?

Mireia Pellicer valora la tasca dels Serveis Socials i en presenta les noves propostes per al proper mandat.

2011-05-19T00:20:00.000+02:00

Pellicer defensa la creació del Consorci d’Atenció a les Persones, tant com a eina per oferir millor servei i prestacions a la ciutadania, com per tendir cap a la universalització dels Serveis Socials.

Mireia Pellicer ha explicat aquest matí les línies de treball que ERC defensa en l’àmbit dels Serveis Socials i l’atenció a les persones, alhora que destaca la tasca duta a terme a partir de la creació del Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell.

Pellicer ha manifestat que, “Cal continuar treballant cap a la universalització dels Serveis Socials i tendir cap a una acció social i treball comunitari, per trencar amb l’estigmatització que pateixen actualment els seus usuaris.”

Les propostes que encapçalaran les línies de treball d’ERC, a banda de donar continuïtat als projectes existents, consisteixen també en l’ampliació del servei d’ajuda domiciliaria, fent especial atenció a problemàtiques puntuals de dependència en cas de malaltia o accident; el projecte d’intercanvi de serveis a la ciutadania per als perceptors d’ajuts dels Serveis Socials, com a base del treball i l’educació social; la ubicació d’un EAIA de referència a l’Alt Urgell i la Cerdanya, i reclamar a la Generalitat l’obertura del Centre d’Invervenció Especialitzada per a dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles a càrrec. “Clama al cel que aquest servei estigui construït des de fa mesos i tingui les portes tancades, necessitem l’obertura immediata del servei per acabar amb aquesta xacra social com és la violència envers les dones.”

Pellicer ha manifestat també que, treballaran estretament amb aquells perfils de població i col•lectius que malauradament tenen encara un risc de vulnerabilitat com és la infància, les dones, les persones nouvingudes i els discapacitats, entre d’altres per tal de realitzar la tasca envers l’acció social i la integració i cohesió ciutadana que pertoca.

Francesc Viaplana explica les propostes d’ERC la Seu pel que fa al medi ambient per al proper mandat.

2011-05-19T00:19:00.000+02:00

Una Seu més sostenible, en un entorn privilegiat, ha de ser un reclam més de promoció turística del territori.

Francesc Viaplana, número quatre de la candidatura d’ERC la Seu, ha presentat aquest matí, les propostes que defensa la formació en matèria mediambiental. La formació republicana defensa la conservació i millora de l’entorn, per convertir-lo en un espai més sostenible i equilibrat i ser així un reclam més per a la promoció del municipi.

Viaplana ha recordat algunes de les accions de govern del grup municipal d’ERC en l’àmbit mediambiental com el grau de compliment de l’agenda 21 local, la millora i manteniment de les lleres del riu per facilitar el pas de l’aigua, l’estalvi energètic i econòmic que ha comportat el canvi de sistemes de baix consum en l’enllumenat públic, reduint el consum energètic en un 30% i un estalvi de 50.000€ anuals o be l’estalvi d’aigua que ha comportat la remodelació de la font del passeig instal•lant-hi una bomba recirculadora i les campanyes d’estalvi d’aigua a les llars amb mecanismes estalvidadors que han permès estalviar més de 13M de litres d’aigua. “Aquests són uns exemples de com s’està aconseguint una Seu més sostenible, ja que el nostre grup som conscients de l’entorn privilegiat de que formem part que, a part de tenir uns valors naturals de qualitat, creiem que aquest ha de ser un reclam, amb el que impulsem la promoció turística i econòmica de la Seu i el seu entorn”

En aquesta línia, Viaplana ha explicat nous projectes de futur com, l’habilitació d’una rampa d’accés al riu per facilitar la pràctica de la pesca a persones amb mobilitat reduïda, l’adequació de zones d’observació de la natura, el manteniment i unificació de la senyalització dels senders, la continuació de les campanyes d’estalvi d’aigua i consum energètic, i la construcció d’una bassa al Pla de les Forques amb un doble ús, l’extinció d’incendis i el rec dels parcs i jardins municipals.

Francesc Aroles, presenta les propostes d’ERC la Seu en l’àmbit de la sanitat.

2011-05-19T00:17:00.000+02:00

Disposar d’un sistema sanitari de qualitat és l’objectiu que es proposa ERC i garantir així l’accés de tota la ciutadania a uns serveis bàsics.

Francesc Aroles, número tres de la formació republicana, ha explicat aquesta tarda als mitjans de comunicació les propostes en l’àmbit sanitari que competeix a l’Ajuntament. Aroles ha manifestat que, “En aquests dies en que es van succeint les retallades, nosaltres no ens quedarem de braços plegats i instarem al Departament de Salut de Generalitat a la construcció d’un nou CAP als antics garatges de l’Alsina Graells i vetllarem perquè l’Hospital de la Seu mantingui el seu nivell de qualitat assistencial” Fent referència a la qualitat assistencial de l’Hospital, ERC la Seu s’ha compromès a exigir al departament de Salut a garantir l’equilibri territorial en l’àmbit de la salut i blindar tots els serveis indispensables per a la població per tal d’assegurar-ne la prestació, així com la continuïtat de la base SEM i el Programa d’Atenció Domiciliària “no és el mateix retallar un percentatge econòmic o de serveis en un gran hospital de l’àrea metropolitana, que en un hospital petit com el nostre, en una zona aïllada, i amb recursos molt limitats”

Aroles ha manifestat també la voluntat i necessitat de revisar i modificar les estructures directives del Patronat de la Fundació Sant Hospital i incloure-hi nous càrrecs tècnics de l’àmbit sanitari, així com garantir la transparència entre la Gerència, el Patronat i el personal de l’Hospital.
En un altre ordre de coses, Aroles ha exposat la voluntat de suport que vol manifestar ERC amb la col.laboració amb les associacions vinculades amb problemàtiques de salut, com l’atenció a les persones afectades per malalties minoritàries i a les seves famílies, el suport al Centre Especial de Treball, de la Fundació Integra Pirineus, al Taller Claror i a INTRESS.

ERC la Seu presenta algunes de les propostes urbanístiques i de millora de la via pública

2011-05-16T00:26:00.000+02:00

Una ciutat a mida de les persones és el repte que es marca Caminal per al proper mandat.

Miquel Caminal ha explicat aquest matí a la nova zona de desenvolupament urbanístic de l’Horta del Valira, les propostes que han de fer que la Seu creixi més en infraestructures, equipaments i serveis. Entre les necessitats imminents, Caminal ha remarcat i s’ha compromès a donar ús a la Plaça Joan Sansa, dotant-la amb equipaments esportius i lúdics de lliure accés a la ciutadania, el desenvolupament del nou polígon industrial que s’ha de dur a terme de manera progressiva i en funció de la demanda del sòl, la redacció del projecte tècnic del nou cementiri i la finalització de la reforma del clavegueram a tota la ciutat.

Caminal ha volgut donar també, especial importància a totes aquelles mesures que embelleixen el municipi i, alhora faciliten la mobilitat i el benestar de les persones en el seu dia a dia, així ha destacat la millora i embelliment de l’avinguda Pau Clarís, el condicionament i millora del Parc del riu de la Calor i el Parc dels Enamorats o l’arranjament d’una zona lúdica i d’esbarjo al Pla de les Forques. Cal també revisar els reductors de velocitat de la via pública per tal de continuar equilibrant el bon ús de les vies per part de vianants i vehicles.

Caminal s’ha compromès també, a mantenir converses i promoure actuacions que superen l’àmbit de l’administració municipal per tal d’aconseguir mesures i accions que millorin la qualitat de vida ciutadana com per exemple, procurar la coordinació dels horaris del diferents transports públics que enllacin amb altres serveis d’àmbit nacional, dialogar amb el Bisbat per tal d’obrir el Seminari Diocesà a ús de la ciutadania, agilitzar els tràmits de cessió de la Baixada de la Palanca i la Plaça de les Moreres per tal que siguin de titularitat municipal o bé, promoure i incentivar la creació d’un nou càmping per via d’inversió privada.

En declaracions de Caminal, “Cal que creem un entorn més a mida de les persones, que no condicioni el creixent del municipi, en infraestructures, equipaments i serveis, tal i com ho hem dut a terme en els darrers anys, com per exemple amb la urbanització del Cinyell verd, la remodelació de la Plaça del Carme i el Carrer Major, el Pont del Serrat de la Capella, i la creació de noves places d’aparcament a Castellciutat, al Barri Sant Pere i a l’entorn del cementiri, o l’adaptació de més de 100 passos de vianants per facilitar la mobilitat, entre d’altres. Cal recordar que en els darrers quatre anys s’ha realitzat una inversió en via pública d’uns 5 milions d’euros.”

Miquel Caminal, presenta les propostes en l`àmbit esportiu, realitzant una baixada en kaiac pel canal d’aigües braves del Parc Olímpic del Segre.

2011-05-15T20:56:00.000+02:00

Destaca la gran inversió realitzada durant aquests anys a les zones esportives, així com la importància de i promoure el què tenim.

Miquel Caminal ha recordat les grans inversions realitzades a les instal·lacions esportives de la ciutat, amb la remodelació del pavelló, el cobriment de la pista polivalent, les pistes de pàdel i tennis i la construcció dels nous vestidors del camp de futbol. Per tal de promocionar l’organització d’esdeveniments esportius de gran format, i mantenir els Centres de Tecnificació esportiva de que disposem, s’ha realitzat una inversió importantíssima en la remodelació del Parc Olímpic del Segre, tan pel que fa a accessos i mobilitat com en millora dels equipaments i serveis esportius.

Caminal ha volgut destacar la gran tasca que realitzen els clubs de la ciutat “La Seu disposa d’una gran quantitat de clubs i entitats esportives que promouen la pràctica esportiva de base des dels més petits, arribant en molts casos a competició d’alt nivell. Això demostra que la Seu és una ciutat que promou i difon la pràctica saludable de l’esport i disposa d’una àmplia oferta de disciplines. No qualsevol ciutat pot arribar a ser Destinació Turística Esportiva”

Caminal es proposa per al proper mandat, mantenir els nivells assolits a la ciutat tant en equipaments com en activitats, promoure la pràctica de l’esport entre la ciutadania, tant de caire individual com a través dels clubs, continuar amb l’organització de grans esdeveniments esportius com a atractiu turístic i de promoció, i l’organització d’una jornada anual esportiva amb col·laboració de tots els clubs esportius del municipi, com a mostra de reconeixement de la tasca que duen a terme.

Mireia Pellicer i Núria Turet expliquen les propostes educatives i d'infància per al proper mandat.

2011-05-15T20:53:00.000+02:00

Destaquen la construcció del nou institut, l'edifici definitiu de l'Escola La Valira, el Centre de suport de la UOC i l'Escola d'Adults.

Mireia Pellicer ha explicat aquest matí, des de la parada que ERC té ubicada al mercat de la Seu, la feina que s'ha dut a terme en els darrers anys en matèria educativa i adreçades als infants. Pellicer ha manifestat que “hem realitzat actuacions tant en l'àmbit de la prevenció, elaborant protocols per combatre l'absentisme escolar o la detecció de menors en risc de vulnerabilitat, i la creació del Centre Obert, com també en infraestructures amb la construcció de la llar d'infants els Minairons o la ubicació de l'Escola Oficial d'Idiomes. També hem realitzat activitats i serveis propis com Minuts Menuts, les activitats del Pla Educatiu d'Entorn, o la creació del PQPI per tal de donar alternatives al joves que no han aconseguit el graduat en ESO. Cal recordar també, la consolidació d'activitats lúdiques i educatives com el Parc de Nadal i el Casal d'Estiu municipal.”

Per la seva banda, Núria Turet, ha explicat les propostes que ERC la Seu defensa, i ha marcat com a prioritàries les inversions en infraestructures com la construcció del nou Institut i l'edifici de l'Escola La Valira, la creació del centre de suport de la UOC i la ubicació de l'Escola d'Adults. “Creiem que cal continuar treballant a través del Pla Educatiu d'Entorn per aconseguir una ciutat més cohesionada, i des d'aquesta eina aconseguir l'acreditació de Ciutat Educadora i alhora la implicació de la ciutadania, per exemple amb la creació dels camins escolars” Turet, ha defensat també que, cal crear més serveis educatius per als infants i que alhora facilitin la conciliació familiar i, així ha anunciat la voluntat de creació d'una ludoteca i d'un servei extraescolar a les escoles per compatibilitzar la vida laboral, familiar i personal.

La candidatura d’ERC la Seu explica, acompanyada de Joan Ridao, les propostes adreçades a la Gent Gran

2011-05-15T20:50:00.000+02:00

La formació republicana ha posat de rellevància la importància d'haver creat una regidoria pròpia per a la Gent Gran i la creació del Consorci d'Atenció a les persones.

Joan Ridao, Secretari General d'ERC, ha visitat aquest matí el Casal de la Gent Gran del Centre Cívic El Passeig. En l'acte, els assistents han pogut mantenir una conversa fluïda tant amb l'alcaldable de la formació republicana, Miquel Caminal, com amb la resta de càrrecs electes i membres de la candidatura d'ERC la Seu.

Caminal ha volgut destacar la importància que ha tingut en aquest mandat, el fet d'haver constituït una regidoria específica adreçada a resoldre les qüestions de la gent gran, així com dinamitzar-ne l'activitat, i ha volgut recordar que, “actualment des del Consorci d'Atenció a les Persones, hi ha tres tècniques específiques que dediquen la major part de la seva jornada a treballar per i amb la gent gran, millorant l’atenció al col·lectiu”

La realització de l'estudi de la gent gran al llarg del 2010 ha permès conèixer les inquietuds i necessitats dels més grans del municipi i així, adaptar les actuacions a la realitat. Algunes actuacions realitzades durant aquests quatre anys han girat entorn a la dinamització del col·lectiu, tant a nivell individual com a través del teixit associatiu, realitzantun seguit de tallers, cursos i formacions, moltes d'elles intentant la intergeneracionalitat amb el jovent. Altres accions dutes a terme han estat la creació del Parc de la Gent Gran, el curs de guies turístics, als que s'ha volgut agrair la seva col·laboració desinteressada en activitats de promoció de la ciutat, i especialment la creació d'una ajuda específica a la gent gran, dins de la bossa anticrisi.

Pellicer ha volgut destacar especialment aquesta línia d'ajuts ja que, “la nostra intenció és mantenir fixa aquesta línia d’ajuts econòmics per a la gent gran amb necessitats específiques, un cop s'hagi produït la reactivació econòmica” Entre altres propostes, Pellicer ha exposat la necessitat de construcció de la residència geriàtrica i del centre de dia per a la gent gran, la redacció del Pla Local de la Gent Gran, per tal de tenir una visió molt més real i, aconseguir una transversalitat en les polítiques de totes les àrees de l'ajuntament, impulsar l'acompanyament en el procés d’envelliment per a les persones majors de 80 anys o amb necessitats especials, la creació del recull de la memòria oral dels padrins de la Seu o bé la redacció d'una Guia de Serveis per a la Gent Gran,

Mireia Pellicer explica la feina feta en matèria de joventut així com les propostes per al proper mandat

2011-05-11T22:29:00.000+02:00

L'Oficina Jove de l'Alt Urgell, un dels referents en l'àmbit nacional ha aconseguit emancipar a més de 150 joves en 4 anys. Habitatge, treball i formació, prioritats per als propers quatre anys.

Pellicer ha explicat avui en roda de premsa, els canvis que han sofert les polítiques de joventut els darrers anys, així com les principals actuacions que es proposa ERC per al proper mandat. Entre elles, ha explicat, “hem de redactar un nou pla local de joventut 2012-2015, amb la col•laboració dels agents implicats en joventut, els propis joves i les associacions de l’àmbit, pet tal d’incloure les polítiques de joventut com a eina transversal en totes les àrees municipals, i que totes programin i executin accions en lògica juvenil”

La número dos d’ERC a la Seu d’Urgell, ha enumerat diferents programes i actuacions que es marca com a prioritaris, com la potenciació de la Borsa Jove d’Habitatge oferint incentius als propietaris i beneficis als joves, així com promoure l’emprenedoria entre el jovent a través del servei de treball de l’Oficina Jove, continuar amb programes de transició al treball com el PQPI i exigir a la Generalitat de Catalunya que mantingui la convocatòria de la Beca APA en un període fixe anual “No pot ser que avui, 11 de maig, a poques setmanes d’acabar el curs, s’hagi publicat la convocatòria de sol•licituds, un retard com aquest no es pot consentir i és una falta de respecte a les famílies que fan mans i mànigues per tal de propiciar una bona formació als seus fills i filles” Altres objectius que es marca Pellicer són, el foment de la mobilitat del jovent en l’àmbit europeu, bé sigui a nivell laboral com de voluntariat, la redacció d’un Pla de Prevenció i Promoció de la salut, d’acord les conclusions de la Diagnosi del jovent de la comarca, la creació d’horts socials per a joves o bé, el Carnet Jove de la Seu, per tal de promoure que el jovent consumeixi en el comerç i serveis locals a canvi de descomptes i promocions.

Pellicer ha volgut remarcar que, la creació de l’Oficina Jove respon a la voluntat d’acompanyament del jovent en el camí de la seva emancipació i fer en aquest procés, uns esglaons més fàcils de pujar així, aquesta ha realitzat a través de la Borsa Jove d’Habitatge, 121 contractes d’arrendament, allotjant a 150 joves i tramitant més de 400 ajuts al lloguer, en matèria de treball es realitzen una mitja de 200 assessoraments individualitzats a l’any i unes 2000 consultes, s’han creat protocols de derivació cap a la consulta jove del CAP i l’assessoria psicològica de SIAFAU i s’han format a més de 300 joves en l’àmbit de l’educació en el lleure, per tal d’aconseguir una titulació oficial i, alhora, capacitar per a la inserció laboral. “Hem passat de fer polítiques de joventut afirmatives, centrades exclusivament en l’oci i el lleure, a treballar en temes com l’emancipació i la participació del jovent, que esdevenen veritables projectes de realització de vida.”

Mireia Pellicer presenta les propostes culturals per al proper mandat.

2011-05-09T23:39:00.000+02:00

La cultura com a dret fonamental per al desenvolupament integral de les persones

Mireia Pellicer, número dos de la candidatura d’ERC a l’Ajuntament de la Seu, ha exposat aquest matí les actuacions que proposa la formació en l’àmbit de la cultura.
“Durant aquests anys d’ERC encapçalant l’àrea de cultura a l’Ajuntament, aquesta ha donat un tomb de 360º, realitzant una proposta cultural estable i plural i abaratint-ne el cost de les actuacions per tal d’atansar la cultura a tothom, ja que l’entenem com un dret fonamental pel desenvolupament integral de les persones.”

Pellicer ha recordat actuacions realitzades recentment com, l’aprovació del Pla d’Acció Cultural, que ha de guiar les polítiques culturals de la ciutat. Ha destacat el canvi que ha sofert el Centre Cultural les Monges en els darrers anys amb la construcció de l’Escola Municipal de Dansa, la ubicació de l’Escola Oficial d’Idiomes, única a Catalunya finançada íntegrament per Departament d’Educació gràcies a la gestió d’ERC o bé, la rehabilitació de la Capella de la Immaculada i la Sala d’Exposicions La Cuina i com no, la consolidació i reforçament de les escoles municipals de dansa, arts i música

Pellicer però, ha remarcat que “queda encara molt espai per rehabilitar, i a poc a poc, aconseguirem que aquest recinte sigui realment el cor cultural i educatiu que farà bategar encara més la ciutat. Tenim pendent la creació d’una ludoteca, la creació de l’escola municipal de teatre i arts escèniques i la ubicació d’un centre de suport de la UOC."

S’ha recordat la importància de la construcció de l’Arxiu Comarcal el qual, conjuntament amb l’Espai Ermengol, s’obrirà a la ciutadania programant-hi activitats didàctiques.

Entre les propostes de futur, Pellicer ha destacat que enguany s’organitzarà per primer cop el Festival de Música Antiga dels Pirineus, que ha d’esdevenir certamen de referència a Catalunya, el condicionament del Claustre del Racionero per tal d’aprofitar-lo per a la programació d’activitats culturals de petit format, la intenció de crear complicitats per tal de promoure iniciatives culturals privades i la redacció del catàleg de patrimoni municipal, entès com un inventari de béns, folklore, costums, tradició oral i mantenir així la nostra història i la nostra identitat. Des d’ERC es mostren disposats a continuar organitzant i programant grans esdeveniments culturals, populars i tradicionals, com la recent celebrada Ciutat Gegantera, ja que a banda de potenciar la cultura esdevenen espais d’atracció i promoció turística del nostre territori.

Cara a cara televisiu Progrés – CiU

2011-05-08T15:00:00.000+02:00

ERC la Seu, a través del seu alcaldable Miquel Caminal, ha titllat d’ofensives les declaracions del representant del grup de Progrés, sol·licitant un cara a cara televisiu. En les seves paraules, Ordeig ha manifestat frases com “les dues alternatives més importants” referint-se a CiU i Progrés, o bé “dos únics candidats amb opcions reals a l’alcaldia de La Seu”. Des d’ERC es vol manifestar que, no per tenir més representació, una candidatura és més important que una altra i, ara com ara, hi ha cinc candidats que opten a l’alcaldia de la Seu en igualtat de condicions, ja que no hi ha encara cap vot a cap urna. Manifestacions com aquestes, podrien donar-nos a entendre quina és la forma en què entén el senyor Ordeig la democràcia.
ERC es mostra totalment en contra pel que fa al “cara a cara” televisiu entre CiU i Progrés, i reclama un debat del cinc candidats. S’al·lega que, aquesta sí que seria una mostra de salut democràtica i política, on la ciutadania pogués veure i escoltar totes les propostes que es mostren en els propers comicis municipals i decidir davant del ventall real i complert de candidatures.

Miquel Caminal, explica a peu de mercat, les propostes en promoció econòmica i turística de la Seu.

2011-05-08T14:55:00.000+02:00

ERC destaca la capacitat d’estalvi que ha tingut l’Ajuntament en el darrer any on, el compromís a través del Pacte d’Austeritat, era estalviar 250.000 € i s’ha arribat fins als 800.000.

Miquel Caminal ha explicat avui, a través d’un acte de proximitat amb la ciutadania al mercat de la Seu, les propostes en matèria de promoció econòmica i turística. Així, Caminal, ha fet especial incidència en l’estalvi que ha realitzat l’Ajuntament en el darrer any on, “El compromís que vam prendre a través del pacte d’austeritat era d’arribar als 250.000€ i l’hem més que triplicat, arribant als 800.000” Caminal ha fet referència clara també, a l’estalvi econòmic i energètic, “tot i haver augmentat la quantitat de punts de llum a la ciutat, s’ha aconseguit un estalvi de 50.000€ en la factura de la llum, malgrat l’increment del cost del servei, així com amb la nova captació d’aigua, que ha permés l’ estalvi de 200.000€.
Caminal ha volgut fer referència a les propostes endegades en els darrers anys per tal d’afavorir la promoció econòmica del municipi, així ha fet esment en la promoció i millora de les diferents Fires i Mercats, especialment la Fira de Sant Ermengol, on s’ha augmentat l’espai adreçat als formatges com a producte de referència i atractiu de la fira. S’ha fomentat l’emprenedoria afavorint un espai als nous emprenedors al Viver d’Empreses, així com també l’obertura de nous comerços, oferint ajuts directes per valor de més de 38.000€, o la consolidació de la Seu com a ciutat de congressos i esdeveniments.
Entre les propostes promotores d’economia, Caminal defensa la creació de l’Agència de Promoció Econòmica per tal de generar noves idees de desenvolupament, aconseguir l’acreditació turística “Slow City” per a la Seu d’Urgell, la promoció de rutes turístiques aplicades a les noves tecnologies com el geocatxing i els geoportals i, evidentment, la recent creació de l’Espai Ermengol que ha de ser el referent de promoció econòmica i turística del territori per excel·lència.
“Estem convençuts que durant aquest anys hem realitzat una bona gestió econòmica dels recursos de l’Ajuntament, oferint nous serveis a la ciutadania i millorant-ne els ja existents. Malgrat tot, som conscients que no hem pogut arribar a tot i queda feina per fer. Tenim topalls importants que ens frenen a l’hora de poder avançar econòmicament, com per exemple la mala gestió urbanística practicada pel govern del PSC-Progrés anys enrera a la zona de La Gallinaire, el qual es converteix en una xifra de més de 3 Milions i mig d’Euros a pagar per l’Ajuntament. Malauradament aquest fet no va quedar en un passat sinó que condiciona i condicionarà l’economia municipal durant força temps encara”

ERC la Seu presenta les seves propostes en un acte de proximitat al mercat de la Seu

2011-05-08T14:50:00.000+02:00

ERC la Seu realitzarà demà dissabte un acte de proximitat a peu de carrer, en una de les activitats més quotidianes de la ciutadania com és el mercat.
Els membres de la candidatura seran presents a partir de les 9 del matí i fins a les 14h al Carrer Major, a l’alçada del Carrer Santa Maria.
En l’acte, els candidats i candidates explicaran a la ciutadania les propostes del programa de govern que presenten, així com restaran a disposició de tothom que ho desitgi, per resoldre aquelles qüestions, dubtes i suggeriments.
En aquest darrer àmbit, la candidatura d’ ERC la Seu, anirà acompanyada en els seus actes per una urna de suggeriments, on tothom podrà dir-hi la seva per tal de fer créixer més la Seu, i de forma anònima
ERC la Seu, ha triat com a eslògan d’aquesta campanya “pER Créixer més”. La formació defensa, entre les seves principals propostes, que l’únic creixement possible és a través del desenvolupament sostenible, tant econòmic, com social, com mediambiental. El sentit de l’eslògan es lliga amb el contingut del programa que la formació republicana ha imprès per fer arribar als domicilis, on s’ha editat un extracte de les principals propostes. El programa complet, que es troba al lloc web de la formació http://locals.esquerra.cat/laseu/programa-electoral s’hi reflecteixen les actuacions que han fet créixer la Seu els darrers anys i les que proposen pER Créixer mes. En la versió del programa curt, el que arribarà als domicilis, ERC anima a la ciutadania a seguir fent créixer junts la Seu, i ofereix la possibilitat de plantar unes llavors de Zínnia (flor de dàlia gegant) com a símbol de creixement

ERC la Seu presenta les seves propostes per una campanya austera.

2011-05-08T14:45:00.000+02:00

Miquel Caminal, alcaldable d’ERC a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, ha anunciat avui que, el seu partit realitzarà una campanya austera de cara a les eleccions municipals del proper 22 de maig.
Segons el representant republicà, “Els partits polítics, sustentats en part per diner públic de les administracions, hem de ser els primers en adaptar-nos a la realitat econòmica del moment, i no seria just per la ciutadania realitzar una campanya ostentosa amb alt contingut de despesa”
ERC la Seu ha realitzat una rebaixa del 50% del pressupost enfront la campanya anterior. Per tal de disminuir la despesa, tant econòmica com mediambiental, la formació republicana ha realitzat la impressió d’un extracte programa de govern on només s’hi contemplen algunes de les propostes. La totalitat del programa podrà trobar-se al lloc web de la secció local www.esquerra.cat/laseu
ERC la Seu no realitzarà la impressió de banderoles per penjar als fanals, sinó que ho substitueix per cartells de polipropilè, en format més reduït i col·locació més senzilla, sense precisar de grues ni empreses especialitzades per penjar les banderoles. Tampoc realitzarà actes festius adreçats a col·lectius específics durant la campanya, tret de tots aquells genèrics per tal d’explicar les propostes de govern que defensa la formació per al proper mandat 2011-2015.
Caminal ha manifestat que, “L’austeritat no es demostra tan sols, penjant més o menys banderoles al carrer, o fent més o menys enviaments als habitatges, sinó que forma part d’un còmput global econòmic així com l’actitud i comportament diari.”

Bòsnia a 4 de maig de 2011

2011-05-08T14:40:00.000+02:00

Pensant sobre què podia escriure aquest mes, he cregut convenient fer-ho d’alguna cosa que forma part de mi d’una manera molt especial, i aquesta és Bòsnia.

El 1991 esclata una fatídica guerra als Balcans, a l’antiga Iugoslàvia. Fou, com totes, una guerra inútil, i una pau encara més falsa. El 1992 arriba a Bòsnia, i és al mes de novembre de 1995 on se signa el tractat de pau de Dayton, posant fi a més de tres anys i mig de guerra a Bòsnia, i al setge de Sarajevo, el més llarg de la història militar moderna.

Es van aturar els trets de l’artilleria, però no el mal, la rancúnia i l’odi. Es va perpetrar una neteja ètnica arreu del territori, separant, bosnians, croats i serbis (majoritàriament musulmans, catòlics i ortodoxes). Segurament molts de vosaltres recordareu o haureu sentit parlar de la “matança d’Srebrenica” on, moriren més de 8000 homes bosnians, que acudiren en busca de refugi al territori que l’ONU havia declarat zona de seguretat. Custodiaven el terreny 400 soldats holandesos que no impediren la massacre, permeten que es perpetrés el genocidi més gran d’Europa des de la II Guerra Mundial.

Ara, gairebé 16 anys després d’haver-se signat la pau, i havent estat en tres ocasions sobre el territori, només vull recordar-vos que, a tres hores de vol i, en plena Europa del segle XXI encara hi queden camps de refugiats i els responsables de la massacre en llibertat, és el cas de Ratko Mladic.

No voldria allargar-me a explicar-vos ni la història, ni les vivències, tan sols animar-vos a conèixer una mica més la situació, passada i present, d’aquest bell i entranyable país, amb futur incert.

La Seu d’Urgell, Ciutat Gegantera 2011. (Editorial Butlletí Jove - Abril 2011)

2011-04-30T18:24:00.000+02:00

Els propers dies, 15,16 i 17 d’abril, la Seu acollirà la cita anual del món geganter. A la nostra ciutat s’hi aplegaran al voltant de les 3000 persones, per gaudir de les activitats programades per a tal fet, per tant comporta un alt benefici per la ciutat a nivell de promoció econòmica i turística així com també per tota la comarca.

Ser ciutat Gegantera manifesta obertament la voluntat de potenciar, mantenir i conservar una de les tradicions populars més importants del nostre país com és el fet geganter. Diumenge 17, serà quan es celebraran els actes de traspàs de Ciutat Gegantera, el qual rebrem de les mans de Manlleu i ostentarem fins passar el relleu a Masquefa el juny de 2012. Durant aquest temps, la Seu i, especialment la Colla Gegantera i Grallera podrem gaudir de portar durant tot un any als Gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, que vindrien a ser els gegants de Catalunya, “La Cultura i el Treball”. Animo a tothom, des d’aquí, a participar dels actes!

8 de març, Dia de les Dones. (Editorial Butlletí Jove - Març 2010)

2011-04-30T18:21:00.000+02:00

Les Nacions Unides, el 1977, declararen el dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Aquesta data s’atribueix a la commemoració d’un incendi en una fàbrica tèxtil de Nova York el 1908 on hi van morir més d’un centenar de dones que s’havien declarat en vaga tancant-se dins de la fàbrica per demanar millores laborals. Aquest data reivindica la lluita de la dona per la seva participació juntament amb l'home al camp del treball i la societat, en general. És per aquest motiu que, arreu de tot el món es commemora aquesta diada, i per tant, la nostra comarca no en pot quedar aliena a les celebracions. Any darrera any s’organitzen diferents activitats que versen sobre temàtiques relacionades amb la quotidianitat de les fèmines. Enguany aquests actes giraran entorn el trencament dels tòpics, els rols i els estereotips, atribuïts tradicionalment a les dones. Us convido doncs a participar de les activitats.

Servei de Voluntariat Europeu. (Editorial Butlletí Jove - Febrer 2011)

2011-04-30T18:17:00.000+02:00

Avui ha arribat la Kim, una noia voluntària de Suècia que arriba a l'Oficina Jove per participar del Servei Voluntariat Europeu. El seu projecte “una mirada europea a la tradició pirinenca” consistirà en conèixer les activitats festives, tradicionals i culturals de la nostra zona i el qual haurà de desenvocar en la realització d'un petit documental.
Com a oficina enviadora de voluntariat, el proper mes de març, el Marc es desplaçarà fins a Hamburg per un període d'un any, on hi realitzarà tasques amb una entitat que treballa amb gent amb discapacitats. Aquests programes tenen l'objectiu de fomentar la mobilitats europea dels joves en la vessant del voluntariat i els serveis comunitaris, des de l'Oficina Jove en realitzem tots els tràmits pertinents tant per rebre com enviar voluntariat. Benvinguda Kim, i molta sort Marc!

Aquí teniu el blog des d'on podreu seguir l'activitat de la Kim http://voluntarisalturgell.blogspot.com/

Nou Any, nou Butlletí i nou Director General (Editorial Butlletí Jove - Gener 2011)

2011-04-30T18:09:00.000+02:00

Com ja haureu pogut comprovar, iniciem aquest nou any 2011 amb un disseny renovat del nostre Butlletí. Hem volgut crear una estructura i disseny que us fos més útil i senzill a l’hora d’accedir a la informació que creiem que pot ser del vostre interès. D’aquesta manera, cada mes posarem al vostre abast una notícia de cada àmbit dels que treballem (salut, educació, treball, cultura, habitatge, mobilitat europea i informació general) a banda de tots aquells destacats que siguin d’especial rellevància.
Per altra banda, durant els darrers dies ha estat nomenat el Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, el senyor Antoni Reig, al qual des de l’Oficina Jove de l’Alt Urgell volem felicitar i desitjar molta sort i encerts en la direcció de les polítiques de joventut del nostre país, així com esperem que continuï amb la bona tasca feta pel seu predecessor el senyor Eugeni Villalbí. Enhorabona!

De condons i videojocs. (Editorial Butlletí Jove - Desembre 2010)

2011-04-29T19:13:00.001+02:00

Personalment no m’he considerat mai amant dels videojocs a través de cap mena de plataforma. Tampoc sóc d’aquelles que considera que perverteixen i anul·len la personalitat de qui hi juga, al contrari, crec que un bon ús pot estimular i desenvolupar capacitats cognitives en l’individu. Aquesta setmana descobria un bon recurs educatiu a través d’aquesta eina, es tracta de la creació d’un videojoc de l’estil del Mario Bros on del què es tracta és d’aconseguir preservatius per tal de tenir relacions sexuals de forma segura. Crec que pot ser una bona eina per tal de conscienciar als més joves de la importància del seu ús. Aquí us en deixo l’enllaç per la seva consulta.
http://www.youtube.com/watch?v=Pfol0ZsyzJk&feature=player_embedded

Vine al cau! (Editorial Butlletí Jove - Novembre 2010)

2011-04-29T19:06:00.000+02:00

Des de fa un parell de setmanes, s’ha iniciat a la Seu d’Urgell un nou servei d’educació en el lleure. Un conjunt de joves voluntaris amb ganes de canviar el món, s’han endinsat en la gran tasca de crear i tirar endavant l’Agrupament Escolta Urgellenc.
Els que em coneixeu sabeu què, la meva vocació va estretament lligada a aquest àmbit i, no en va, sovint penso que si he acabat tenint aquesta formació i vessant professional és degut a la meva experiència al cau. Els i les que llavors van ser els meus caps, van contribuir en gran mesura, a transmetre’m valors per tal de tenir voluntat de servei, adonar-me’n de la importància de participar dels serveis comunitaris i contribuir en les tasques de convivència, ajuda i cooperació de la societat de la qual formen part.
Vull animar a tot aquest jovent amb empenta en aquest nou camí que ara inicien, educant infants i joves compromesos amb el seu entorn i fidels als valors de Baden Powell i Lady Olave. I recordeu: Deixeu el món millor de com l’heu trobat!

Llei de Polítiques de Joventut (Editorial Butlletí Jove - Octubre 2010)

2011-04-29T19:02:00.001+02:00

El passat 22 de setembre, el Parlament de Catalunya aprovà la llei Polítiques de Joventut. L’Estatut de 1979 ja atribuí a la Generalitat la competència exclusiva pel que fa a joventut però no ha estat fins ara que se n’inicia el seu desplegament. Aquesta llei defineix com planificar i executar les polítiques de joventut, així com també se’n reconeix els i les professionals. La llei regula també el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, que ha de regir estratègicament les polítiques de joventut del nostre país durant els propers 10 anys. Es crea, des de la llei, la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, on s’hi han d’agrupar tots els equipaments que presten serveis a la joventut, concentrant així serveis i economitzant recursos. L’Oficina Jove de l’Alt Urgell n’és un bon i clar exemple. Per tant som davant d’un fet històric, d’una gran oportunitat per tal de facilitar als i les joves una millor construcció de projecte de vida assolint la plena emancipació.

Fi d'estiu (Editorial Butlletí Jove - Setembre 2010)

2011-04-29T18:59:00.000+02:00

És per tots sabuts que, a la nostra comarca, l'estiu i la calor tenen ben bé els dies comptats. Quatre són, podríem dir, els jorns que, patim o gaudim (això va a gust del consumidor) de la calor. Pocs són els anys que la segona quinzena d'agost ens dóna treva per continuar gaudint de l'estació estival. La Festa Major de la Seu, marca també una mica la fi d'aquest període. Esperem amb delit, que arribin els caps de setmana per gaudir de la Festa Major d'aquest poble o aquest altre i a la fi, el darrer d'agost, ens apressem a acumular festa i disbauxa al carrer, porucs davant els mesos venidors en que ens tancarem a casa, els carrers seran freds i humits, i l'ambient amb uns tons un xic més apagats. Enguany, tot i que la climatologia ens ha respectat força, aquesta sensació s'ha accelerat encara una mica més, degut a l'avenç de l'inici del curs escolar. Comença el curs, els petits inicien l'escola i els grans es desplacen allà on cursen estudis superiors. És ben bé que, a l'Alt Urgell, la tardor ja ha arribat.

12 d’agost, dia internacional de la Joventut (Editorial Butlletí Jove - Agost 2010)

2011-04-29T18:55:00.000+02:00

El 17 de desembre de 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la recomanació de la Conferència Mundial de Ministres d’Afers de Joventut per tal que el dia 12 d’agost fos declarat Dia Internacional de la Joventut. Enguany, es commemora també, l’Any Internacional de la Joventut i aquest porta per lema “Diàleg i entesa mútua”.
Manifestacions mundials com aquesta contribueixen a la visualització i sensibilització enfront qüestions determinades, promouen l’interès públic i es pren consciència de qualsevol assumpte important en referència a la joventut. Quan es parla de joventut de seguida ens sol venir a la ment: festa, disbauxa, diversió, inconsciència i acceleració, entre d’altres. I no! No és tan sols això. Joventut és també drets socials, culturals, civils, econòmics i polítics.
T’animem a participar el proper dijous 12, del Lip Dub que organitzem des de l’Oficina Jove i amb els participants del Camp de treball per tal de commemorar la jornada d’enguany del dia internacional de la Joventut.

Avortar ja no és delicte. (Editorial Butlletí Jove - Juliol 2010)

2011-04-28T18:04:00.000+02:00

Avui entra en vigor la nova Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la interrupció Voluntària de l'Embaràs. A partir d’ara, avortar passa a ser un dret de les dones, deixant de ser un delicte despenalitzat. 25 són els anys que en han calgut a les dones, des de l’aprovació de la primera normativa, per tal d’adquirir aquest dret. A partir d’avui, totes aquelles dones majors de setze anys que vulguin avortar podran fer-ho sense necessitat de donar cap explicació. Caldrà que es trobin fins a la setmana 14 de gestació, deixant d’haver d’al·legar risc de salut psíquica de la mare per tal d’avortar de forma no penalitzada, supòsit al que s’acollien el 96% de les dones. En cas de risc per a la salut física o psíquica de la mare o bé per malaltia greu o malformacions del fetus, podran fer-ho fins a la setmana 22. Aquest és un pas més que dona continuïtat als que van iniciar algunes dones, fa tan sols unes poques dècades, quan reivindicaren el dret de les dones a la seva pròpia sexualitat, al plaer sexual i a poder controlar la pròpia reproducció.

Selectivitat (Editorial Butlletí Jove - Juny 2010)

2011-04-28T17:57:00.001+02:00

Milers són els joves que durant aquests dies s’enfrontaran a una de les proves que pot marcar per sempre més el seu futur. I es que si no és prou complicat fer la tria dels estudis a realitzar, una bona o mala nota a la selectivitat, pot condicionar encara més la teva formació.

Triar estudis, triar universitat, triar ciutat, triar pis o residència... Si es que depèn tant el teu futur de les decisions preses, no tan sols just ara, sinó ja des de l’itinerari formatiu que arrossegues des de l’ESO. És ara, mirant enrere quan em plantejo, què seria de mi ara si hagués triat uns altres estudis? Des de l’Oficina Jove de l’Alt Urgell us desitgem molta sort en les proves, i que encamineu el vostre futur formatiu de la millor de les maneres.

Primavera, bon temps, natura i esports. (Editorial Butlletí Jove - Maig 2010)

2011-04-28T17:52:00.000+02:00

Per fi ha arribat la primavera. Sembla que ha tardat força, després d’aquest hivern que se’ns ha fet tan i tan llarg, però ja la tenim aquí. Amb ella arriben les ganes de sortir, voltar, passejar, no quedar-te a casa i fer esport. És el temps en què comença per alguns i, sobretot per algunes, l’anomenada “operació biquini”. És el temps en què et trobes, a totes hores i per arreu, gent practicant esport, i és que és també a partir d’ara quan arriben a la nostra comarca una gran oferta d’activitats esportives, amb el luxe de poder gaudir a la vegada de la muntanya. La cursa de muntanya Arruix de Santa Fe, el Grifone Challenge- Escanyabocs’10, el Raid Urgellistant i les Rutes Guiades, tan a peu com en BTT en són una bona mostra i només en els propers 30 dies.

Consulta sobre la Independència. (Editorial Butlletí Jove - Abril 2010)

2011-04-28T17:49:00.002+02:00

Aquest mes que just encetem, els ciutadans d’Oliana, Les Valls del Valira, Castellciutat i La Seu estem cridats a participar d’una cita important. El diumenge 25 d’abril es realitza en aquests municipis La Consulta sobre la Independència. La participació democràtica del jovent és un aspecte que cal potenciar i treballar per tal d’aconseguir una societat més justa, més cohesionada i també més lliure. Actes com aquest, en que tota la ciutadania major de 16 anys està cridada a expressar la seva opinió, són un dret de les persones però crec que ens ho hauríem de prendre no tan sols com a dret, sinó gairebé com un deure. L’acte està organitzat i impulsat des de la societat civil i esdevé una mostra de l’aprofundiment de la democràcia més directa. Decidir és un dret democràtic universal reconegut per l’Organització de les Nacions Unides, és per aquest motiu que us encoratjo a participar de la Consulta el proper 25 d’abril i expressar així la vostra opinió. Digues la teva i no et quedis a casa!

El brillant contracte d’inserció (Editorial Butlletí Jove - Març 2010)

2011-04-28T17:47:00.000+02:00

Aquesta setmana sorgia des de les excelses ments de la CEOE, una brillant proposta de contracte laboral, “contracte d’inserció”, li han volgut dir. Adreçat a menors de 30 anys, d’una durada d'entre sis i dotze mesos, per sota del salari mínim interprofessional, sense contemplar cap mena d'indemnització per acomiadament, sense cotitzar a la seguretat social i sense cotitzar a l'atur.
Si per alguna cosa es va caracteritzar el S.XX fou pels avenços en matèria de drets laborals i socials.
Com gosen, aquestes ments pensants amb butxaques plenes, carregar d’una forma tan banal cap al jovent, apropant-se de forma tant descarada a qualsevol forma d’esclavatge? No és prou preocupant la situació de precarietat i vulnerabilitat en la què viu el jovent, com per què la patronal en fomenti i escampi als quatre vents propostes com aquesta? I a sobre se sorprenen al veure que la proposta no ha tingut gaire èxit entre el govern, sindicats i la societat.

El cinema i el català (Editorial Butlletí Jove - Febrer 2010)

2011-04-28T17:43:00.000+02:00

Dilluns vaig poder veure tan sols el final de la cerimònia de lliurament dels premis Gaudí. El Gaudí d’Honor va recaure en el reconegut cineasta Josep Maria Forn. En el seu discurs d’agraïment, va fer esment a les dificultats de fer cinema durant els anys de la dictadura franquista on, era realment complicat crear cinema i qualsevol altra manifestació cultural des de Catalunya, i evidentment, no parlem ja de fer-ho en català. A l’estat espanyol, la dictadura de Franco imposà aquest tipus de censura al cinema com a estratègia efectiva de repressió cultural i lingüística: Orden del 23 de abril de 1941 “Queda prohibida la proyección cinematográfica en otro idioma que no sea el español” (art.8). Actualment tenir el dret a visionar una pel·lícula doblada o subtitulada en català, no és un dret sencer ni sincer, és tan sols un 3% de dret. Ara les coses poden canviar i què passa? Doncs que el 73% dels cinemes decideixen fer vaga, doncs sabeu què us dic? Jo també faré vaga, a partir d’ara les meves opcions de consum cinematogràfic es redueixen al 27 % de les sales de Catalunya.

Què és joventut? (Editorial Butlletí Jove - Gener 2010)

2011-04-28T17:40:00.000+02:00

Tot i que l’Alt Urgell porta anys treballant en les polítiques de joventut, encara hi ha qui no comprèn què vol dir això. Joventut no és fer concerts i festes, joventut pot fer-ne, però no és ni serà mai el seu objectiu principal.

Joventut es basa en dos principis bàsics, dos eixos de treball, que són l’emancipació i la participació dels i de les joves.

Com a emancipació entendrem tots aquells temes que versen sobre l’educació i la formació, les polítiques d’ocupació, d’accés a l’habitatge, la promoció de la salut, les polítiques culturals i d’accés a la mobilitat. Per altra banda, pel que fa a la participació s’hi tracten tots aquells aspectes relacionats amb la interlocució i execució en les polítiques de joventut, s’ofereix suport a l’associacionisme i es fomenta la cultura de la participació.

Crec que l’oci i la cultura és important, i molt, però no crec en cap cas que el jovent sigui tan sols unes hores de festa i disbauxa de matinada.

Servei de Salut a l'Oficina Jove (Editorial Butlletí Jove - Desembre 2009)

2011-04-26T23:44:00.000+02:00

Aquesta setmana, a l’Oficina Jove de l’Alt Urgell hem presentat el nou Servei de Salut. Tot i que no tinguem especial demanda pel que fa a les consultes d’aquest àmbit, creiem que ubicar a l’OJAU aquest servei pot suposar un espai de confiança per als joves ja que fuig d’organismes institucionalitzats i funcionarials, és de total discreció i confidencialitat,. Coneixíem del bon funcionament del Servei de Consulta Jove dels CAP tant de la Seu com el d’Oliana i,per tant, enlloc de duplicar un servei que ja s’està oferint als centres educatius de secundària de la comarca decidim de provar d’unir esforços i treballar de forma coordinada amb altres administracions.

Per altra banda, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell gestiona el Servei d’Informació i Assessorament a les Famílies, amb el qual a partir d’ara col·laborarem conjuntament per complementar més àmpliament el Servei de Salut de l’Oficina Jove de l’Alt Urgell. És un servei de consulta especialitzada, que està gestionat per un psicòleg, i en el qual s’hi trobarà la informació i assessorament i, si s’escau, derivació per al tractament en temes que afecten el desenvolupament relacional dels i les joves, com poden ser dificultats en les relacions amb la família o els amics, conflictes i dubtes personals, discriminació...

Llengua i identitat (Editorial Butletí Jove - Novembre 2009)

2011-04-26T23:40:00.000+02:00

Aquesta setmana l’Oficina Jove de l’Alt Urgell hem assistit al XIIè Fòrum d’Estudis sobre la Joventut, organitzat per la Coordinació Territorial de Joventut de Lleida. Enguany el tema escollit ha estat “Llengua i identitat”. Crec personalment que el tema ha estat molt encertat ja que del que es tracta és de fer un relat de la societat jove del país.
A Catalunya, actualment, es parlen més de 250 llengües, aquest elevat nombre no pot ser més que un gran enriquiment cultural. No obstant això, la cultura etnocentrista de la que formem part, impedeix que siguem suficientment permeables a les diferències dels demés i, enlloc d’incorporar-les a la nostra identitat, és més fàcil rebutjar-ho com a mecanisme de defensa. Parlo d’incorporació, en cap cas substitució.
És tan fàcil com visualitzar la nostra identitat o identitats, com les capes d’una ceba, les quals totes i cadascuna d’elles conviuen ordenadament sense perdre en cap moment la individualitat de cadascuna però depenent, a la vegada, les unes de les altres per tal de sobreviure.

Volem decidir (Editorial Butlletí Jove - Octubre 2009)

2011-04-26T23:36:00.000+02:00

La Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya està duent a terme un procés participatiu per tal de redactar el nou Pla Nacional de Joventut 2010-2020. Aquest Pla és l’eina que ha de definir, impulsar i coordinar totes les accions que necessita el jovent del nostre país. El Pla tracta set temes d’especial importància i rellevància per a la joventut: educació, treball, habitatge, salut, cultura, participació i igualtat.
Tots aquells joves vulgueu dir-hi la vostra, ara teniu l’oportunitat de fer-ho per tal de tenir presents les vostres opinions pel que fa a la redacció del Pla. A través de la web www.volemdecidir.cat podeu accedir a un qüestionar i opinar sobre els diferents aspectes del que es compon el Pla.
T’animo doncs des d’aquí, a participar d’aquesta tasca, en la que de ben segur hi tens molt a dir, gràcies a la qual entre tots construirem el futur que volem.

Teoria del Rumor (Editorial Butlletí Jove - Setembre 2009)

2011-04-26T23:33:00.001+02:00

Diuen que per tal de fer córrer un rumor tan sols són necessàries dues condicions: primer que l’assumpte a tractar sigui de certa importància, tant per qui el transmet com per qui l’escolta, i després que els fets estiguin revestits de certa ambigüitat, bé sigui per l’absència d’informació, per naturalesa contradictòria, per desconfiança o bé per tensions emocionals. Però, ens plantegem mai si el què ens expliquen és cert? Si té o no té raó aquesta persona? I sobretot, com pot afectar a altres el fet que jo expliqui quelcom que no acabo de tenir-ne clara la seva certesa? Potser sigui pel fet acusat de l’egoisme individualitzat, el mal pensament de mentre no vagi amb mi la cosa, més val que parli dels demés. Jo de moment seguiré creient que l’individu és bo per naturalesa, sempre hi ha quelcom que es creua en el camí per truncar aquesta bondat.

L’educació en el lleure (Editorial Butlletí Jove - Agost 2009)

2011-04-26T23:30:00.001+02:00

No és poc el jovent que durant aquests mesos d’estiu, es dediquen a la tasca de monitor/a o director/a de lleure.
Aquesta professió a poc a poc va guanyant prestigi. La creació l’any 2005 del 1er conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya fou un salt endavant. Tot i això, encara no n’hi ha prou, sovint es parla de la tasca dels monitors i monitores, amb força banalitat. Les famílies sovint, es creuen capaces i competents en l’adoctrinament dels professionals. Impensable que això passés en professions com l’advocacia o l’arquitectura! Els espais de lleure dels infants i joves, son espais de molta responsabilitat professional. No és fàcil educar en el lleure grups d’infants cada vegada més heterogenis en totes les seves possibilitats. Des d’aquí vull agrair a tots aquells professionals convençuts del lleure la seva tasca diària i la seva “petita-gran” aportació en el desenvolupament d’una societat millor.

28 de juny, orgull! (Editorial Butlletí Jove - Juliol 2009

2011-04-26T23:28:00.000+02:00

El passat 28 de juny es va celebrar el dia de l’orgull Gai, Lèsbic, Bisexual, Transsexual, Intersexual i Queer. Malauradament, aquest dia resta en la memòria tan sols amb imatges de carrosses, maquillatges, plomes, purpurina, samarretes tipus “imperi” i peces minúscules de cuir negre. El Departament d’Acció Social i Ciutadania ha presentat recentment la recerca “Transitant per les fronteres de gènere. Estratègies, trajectòries i aportacions de joves trans, lesbianes i gais”. L’estudi explica com les persones d’aquest col·lectiu construeixen la seva identitat de gènere i sexualitat, com la revelen al seu entorn i com reaccionen davant l’homofòbia i la transfòbia. De l’estudi se’n desprèn que escoles i instituts son llocs freqüents d’assetjament i agressions. La recerca defineix també el concepte d ”exili sexual” pel qual gent transsexual o homosexual decideixen marxar cap a la ciutat per sortir de l'armari o viure amb llibertat la seva condició sexual. I jo em pregunto: encara això? Fins quan?

La importancia del vot (Editorial Butlletí Jove - Juny 2009)

2011-04-26T01:09:00.001+02:00

El proper diumenge estem convocats tots els majors d'edat a exercir el nostre dret a vot. Totes les previsions fan pensar en un alt grau d'absenció al que, malauradament, ja hi som força acostumats. Potser no som prou conscients de la importancia del Parlament Europeu. El 70% de les lleis que s'apliquen a l'estat depenen directament d'Europa. Són lleis que regulen aspectes tant importants de la població com ara els drets dels consumidors, el medi ambient o la igualtat d'oportunitats. Els joves tenim l’opció d’escollir i hem de ser conscients que el nostre vot tindrà repercussió directa en l’adopció de futures directrius.

Grip Culé. (Editorial Butlletí Jove - Maig 2009)

2011-04-26T01:07:00.001+02:00

Pendents de com s’anava desenvolupament aquest virus mutant que ens té atemorits a la totalitat de la població mundial, el cap de setmana esclata una nova alarma. Hi ha qui parla d’anomenar-lo “virus de la madriditis”, i que la seva població diana es concentra en la plantilla blaugrana. Greu errada ha estat fer elucubracions com aquesta sense indicis ni estudis previs gens fonamentats. El grau de coneixement en la matèria ha quedat en evident al demostrar-se que, no tan sols s’ha equivocat pel que fa la població on havia de tenir especial incidència, sinó també en el nom, la Grip Culé va fer estralls al Bernabeu.
El Barça va demostrar estar ben immunitzat a qualsevol petit atac del virus, concretament 2 petits atacs!
I es que sabem que el Barça és més que un club, però no és tan sols això és més que esport i és més que una afició! Estarem també immunitzats davant el “virus de la Chelseatis”?

Investigació i Recerca. (Editorial Butlletí Jove - Abril 2009)

2011-04-26T01:03:00.001+02:00

Aquesta setmana ha tingut lloc a l’Institut Joan Brudieu de La Seu d’Urgell les II Jornades InvesJove d’Investigació i Recerca a l’Educació Secundària, dins de l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran.
Veure la sala plena de joves d’arreu del Pirineu bolcats en la recerca i la investigació de temàtiques i aspectes tan variats ha estat una satisfacció.
Joventut i investigació són sovint conceptes que durant anys han anat acompanyats d’un cert grau de desconfiança que hi aplicava la massa social i, de retruc, els acompanyava la precarietat laboral.
Lentament les coses van canviant i calen joves que segueixin insistint i persistint en el món de la investigació.
Vull animar a tots els estudiants de secundària a prosseguir els seus estudis superior, especialitzar-se i no perdre el cuquet que mou cap a la recerca i la investigació.
És a partir de la recerca i la investigació que avancen les ciències, la humanitat i el país.

Setmana del llibre de cooperació (Editorial Butlletí Jove - Març 2009)

2011-04-26T00:59:00.000+02:00

Els propers dies 5, 6 i 7 de març l'ONG TRENKaLòS Grups en moviment organitza a la nostra capital, la setmana del llibre de cooperació. És una sort que aquesta entitat hagi triat el nostre territori per desenvolupar-hi la seva activitat. Ja sabeu que a ulls de Barcelona, sovint la distància és més llarga quan es ve cap aquí que no pas quan baixem nosaltres,
Durant aquests tres dies, a la Sala Sant Domènec podrem gaudir d'una gran mostra i varietat de llibres específics sobre cooperació internacional, exposicions fotogràfiques sobre les víctimes de la neteja ètnica de Srebrenica i també de la vida de la població palestina durant 60 anys d'ocupació. Disfrutar d'audiovisuals, conferencies i com no de l’entorn fotogràfic d’unes realitats massa sovint ignorades, massa sovint oblidades.
Us engresco des d’aquestes línies a assistir-hi, obrir els ulls a un món que en alguns llocs sembla que giri del revés, i com diu el lema de l’entitat “Perquè al món hi ha massa fam, alimenta el teu cervell”

Moobing rural (Editorial Butlletí Jove - Febrer 2009)

2011-04-26T00:53:00.000+02:00

En les darreres setmanes hem sentit a parlar d’una nova forma d’assetjament que s’està imposant en algunes contrades catalanes, es tracta de l’anomenat moobing rural. Parant atenció a algunes de les anècdotes que s’expliquen, sembla que no t’ho acabis d’empassar i ho trobes del tot inversemblant, digne de guió de tragicomèdia. Que si les esquetlles fan soroll, que si la merda fa pudor, que si les cisternes d’aigua per abeurar el bestiar creen un gran impacte visual al territori, que si les campanes no han de sonar...
La queixa ve impulsada per ciutadans foranis que un bon dia apareixen amb el seu tot terreny recent estrenat enmig d'un poblet tranquil i bucòlic; decideixen que els agrada, que tot allò és “molt macu” i s’hi estableixen. Sovint, tan sols, alguns caps de setmana a l’any. Doncs bé, al cap d’uns mesos sembla que tot allò “tan macu” ja no ho és tant: l’aire pur s’ha transformat en pudor, l’encant del campanar els molesta per dormir, i passejar per la muntanya i trobar un camp on pasturen vaques, aquestes ara han de triar entre beure o impactar visualment.

El nou any (Editorial Butlletí Jove - Gener 200

2011-04-26T00:48:00.000+02:00

A escasses hores de canviar de nou la darrera xifra de l’any sol ser el moment en que mirem enrera, recordem, valorem i pensem una vegada més, en que tenim tot un any per fer-ho millor.
Mirant enrera veig coses que no m’agraden, que veia ja l’any passat i també l’anterior. Dones mortes víctimes de violència masclista, la franja de Gaza plorant sang desconsoladament, centenars d’immigrants jugant-se diàriament la vida per arribar a un futur millor on qualsevol risc del camí valdrà la pena, atemptats terroristes, una natura que cada cop més ens fueteja bruscament...
Sovint penso que el món està del revés, que pots quedar-te esperant a veure si torna a tombar o procurar posar el teu granet de sorra per tal de fer-hi contrapès. Espera que passin les coses o fes que les coses passin!
Us desitjo un molt millor 2009!!!

1 de desembre, dia Mundial de la Sida (Editorial Butlletí Jove - Desembre 2008)

2011-04-26T00:44:00.000+02:00

Avui, 1 de desembre, és el dia Mundial de la Sida. Es calcula que més de 33 milions de persones al món són afectades per la malaltia, 2 milions dels quals moriran en el transcurs de l’any i que cada dia s’infecten 7500 persones noves. A Catalunya hi ha registrats gairebé 16000 casos.

La principal via de transmissió és la via sexual, i és per aquest motiu que des de l’Oficina Jove de l’Alt Urgell hem volgut posar el nostre granet de sorra per frenar-ne i reduir-ne la transmissió. Aquest cap de setmana hem repartit des de diferents pubs i bars de la comarca preservatius i informació diversa sobre el contagi de la malaltia. També ho hem fet a diferents centres educatius, a l’IES Aubenç d’Oliana, a l’ECAP de Bellestar i a l’Escola Taller de la Seu d’Urgell. Si busques informació sobre la Sida o qualsevol altra qüestió que t’angoixi en matèria de salut, sàpigues que pots adreçar-te a l’Oficina Jove de l’Alt Urgell on t’atendrem i assessorarem. També pots venir sempre que vulguis a buscar preservatius. Si vols saber si t'has infectat pel VIH pots adreçar-te al CAP (Centre d’Atenció Primària) on gratuïtament et realitzaran la prova.

Un Jovent que avança! (Editorial Butlletí Jove - Novembre 2008)

2011-04-26T00:41:00.001+02:00

Els passats 23, 24 i 25 d’octubre va tenir lloc a la capital de la nostra comarca la Trobada Nacional de Polítiques de Joventut. Càrrecs electes i tècnics/ques de joventut es van formar, van participar, van discutir, van exposar experiències referents a com ha d’avançar el jovent pel que fa a Participació i Ciutadania. No cal dir que és un orgull per la nostra comarca que aquesta reflexió hagi tingut lloc aquí, a casa nostra. 550 agents de joventut reflexionant entorn a les polítiques de joventut, no poden fer més que fer avançar el país. Dins del marc de la Trobada Nacional també es va inaugurar l’Oficina Jove de l’Alt Urgell , un equipament únic i exclusiu per al jovent de la comarca, on podreu adreçar-vos-hi per tal de rebre la informació i l’assessorament i diferents tramitacions que preciseu i des d'on procurarem a poc a poc fer avançar el jo

Noves formes de relació social (Editorial Butlletí Jove - Octubre 2008)

2011-04-26T00:38:00.000+02:00

En els darrers anys, i gràcies a la popularització i universalitat de l'accés a les TIC, s’han creat noves formes de relació social en les quals s'estableixen xarxes i es recuperen sinèrgies relacionals perdudes o desvinculades fins el moment.
Eines com el popular messenger, el facebook o myspace, aconsegueixen establir un vincle relacional, emocional, social i sovint afectiu a través d'una pantalla.
Recuperar antigues amistats a qui havies perdut la pista durant anys, o bé acceptar coneguts de carrer a qui potser tan sols hi dediques un hola i adéu, són fets freqüents dins d’aquesta nova realitat social.

El dret d'impartir (in)justícia (Editorial Butlletí Jove - Setembre 2008)

2011-04-26T00:35:00.000+02:00

Estem immersos en un estil de vida, en un model de societat, que sovint ens prenem el dret de creure'ns que som capaços de ser justos. Som una societat molt crítica, crec que això és bo, ens costaria molt més avançar si fóssim tan sols espectadors conformistes disposats a empassar-nos tot el que ens volen fer creure.

La capacitat d'impartir justícia però, està reservada a molt pocs, i no em refereixo precisament a qui més estudis tingui sobre la matèria. Sovint, apliquem actituds de justícia, crítica i fiscalització convençuts que som prou sabedors en la matèria i el que realment estem confosos d'una realitat que, potser bé és cert que no ens acaba d'agradar, però alhora ens fa mandrosos en el moment d'aixecar-nos a procurar moure de lloc allò que no ens acaba de fer el pes.
No és fàcil ser just, no és fàcil ser objectiu, és més fàcil enderrocar que no pas construir. Pensem uns segons abans d'exposar opinions, en què pot haver motivat una acció, una decisió, una resolució? Estic convençuda que en la majoria de casos no. El què importa és fer saber la nostra, i cridar quan més fort millor, i es que a crits poques vegades ens entendrem.

De festa en festa! (Editorial Butlletí Jove - Agost 2008)

2011-04-19T00:13:00.002+02:00

És ben clar que l'agost és per excel·lència el mes de les festes majors. El 15 d'agost és el dia que hi ha més municipis celebren la seva festa grossa arreu del territori català. En aquest butlletí pots consultar les festes d'aquest mes a la comarca. Hi ha qui diu que s'està perdent les tradició d'anar a Festa Major, jo opino que no és així, tan sols passa que la pròpia evolució social ens porta a gaudir-ho d'una forma diferent. L’essència per això no s'ha perdut, la plaça del poble segueix sent aquell espai de trobada en què en enduem més d'una sorpresa al llarg de la nit, bé sigui perquè retrobes algú a qui fa molt temps li n'has perdut la pista, com també pot ser un molt bon espai d’informació nocturna amb bones fonts ben documentades.

Gaudim de les festes que encara queden, això sí, visquem-les amb convivència i civisme.

Guapos i guapes a l'estiu! (Editorial Butlletí Jove - Juliol 2008)

2011-04-19T00:10:00.001+02:00

Prou ens ha costat però finalment ens ha arribat la calor. Sembla per això, que no haguem tingut massa primavera: de cop i volta ens hem escotat, escurçat faldilles i pantalons, ens hem col·locat samarretes que deixen lluir esquena i braços i, la mica de sol que haguem pogut aprofitar ens ha fet trencar aquell color blanquinós fent-nos lluir i mostrar la pell en bon estat de salut. En definitiva, a l'estiu sembla que ens veiem tots més guapos; els amors d'estiu poden ser-ne bona mostra i les festes majors bon lloc per conèixer aquella persona amb qui passar una o moltes estones. Piscina, platja, biquini, banyador... suggerents espais i motivacions per establir converses. La terrassa d’un bar a la fresca del vespre, o el gelat del passeig de després de sopar, bones excuses per sortir a lluir, guaitar,presumir, enxampar, xerrar...

En fi, que l’estiu té un quelcom i un no sé què, que si ja diuen que la primavera la sang altera, a veure què passarà enguany que sembla que no n’haguem tingut, imagineu-vos quin estiu! Disfruteu-lo!

Temps de vacances (Editorial Butlletí Jove - Juny 2008

2011-04-15T00:30:00.002+02:00

Arriba aquell temps en que tens gairebé a tocar les vacances però no acaben d'arribar. Necessites forces per poder entomar la darrera pujada I no saps ja d'on treure l'energia que et fa falta.

Sentim parlar de la síndrome post-vacacional però, i la prèvia?

Exàmens finals, selectivitat, deixar-ho tot enllestit a la feina per tal de poder descansar i desconnectar durant les vacances perquè, som conscients que mentre no hi som, ningú ens farà nostre el treball. A vegades poder fer vacances ens estressa encara més que la rutina diària de feina.

Des d’aquestes línies tan sols encoratjar-vos a ser valents en aquestes darreres setmanes de cursa, que agafeu forces d’on no n’hi ha i gaudiu d’un bon estiu omplint-lo d’activitats d’oci, lleure i distensió. Descanseu i fruïu de les vacances!

Plans Locals a l’Alt Urgell (Editorial Butlletí Jove - Maig 2008)

2011-04-15T00:27:00.000+02:00

Durant les darreres setmanes i, encara en algunes properes, varis Ajuntaments de la comarca han hagut d’aprovar a través del seus respectius plenaris l’elaboració del pertinent Pla Local de Joventut. Aquests són marcs genèrics que han de guiar les polítiques municipals de joventut durant el període 2008/2011.

Les tasques dels Plans Locals no s’acaben en l’àrea municipal de joventut, cal implicació de totes les àrees de l’Ajuntament tant per elaborar-lo i redactar-lo, com posteriorment per executar-lo. És necessari mantenir la perspectiva dels joves des de tots els àmbits municipals. Imprescindible també, és la participació i implicació de tots aquells agents implicats en joventut, entitats, administracions i, com no, els propis joves.

Peramola, Oliana, Coll de Nargó, Organyà, Ribera d’Urgellet, Montferrer i Castellbò, La Seu d’Urgell i la mancomunitat compresa pels municipis de Valls del Valira, Alàs, Arsèguel i Estamariu, disposen ja del seu Pla Local de Joventut.

Som conscients, des de les àrees de joventut de les dificultats que comporta enfilar-se al camí de l’emancipació, per això, volem acompanyar-te rigorosament i eficaçment en aquest costós viatge.

L’ hàbit de la lectura. (Editorial Butlletí Jove - Abril 2008)

2011-04-13T00:07:00.000+02:00

La lectura és un dels hàbits que en els darrers anys sembla que va decreixent dins dels diferents tipus de consum cultural, enalçant-ne d’altres com bé poden ser la televisió i per suposat les noves tecnologies.

No sé si t’has parat mai a pensar en la quantitat de sensacions i emocions que és capaç de transmetre’t un llibre. El millor que pot passar-te durant la lectura és la transportació, ja sigui cap a una altra època, potser cap a una classe social diferent, o cap a una definició del protagonista totalment diferent a tu. L’evasió de la realitat i el gaudir d’una història interessant solen ser estímuls prou atractius per submergir-se en un bon llibre.

Jo tinc força afició a la lectura i us confessaré un secret: quan un llibre aconsegueix apassionar-me, sovint a l’arribar al darrer capítol l’aparco un parell de setmanes o potser un mes. Així tinc la sensació d’allargar una mica més la trama i el desenllaç de la història. Proveu-ho, us ho recomano.

1 any de butlletí . (Editorial Butlletí Jove - Març 2008)

2011-04-12T23:59:00.003+02:00

Acabes de rebre el butlletí número 13 del Punt Jove Actiu, això vol dir que ja ha passat un any des d’aquell primer dia en que corríem buscant notícies, informacions, cursos i tot allò proper al teu voltant. Com no, havia de fallar en el primer intent d’enviament, els nervis ens van fer oblidar les indicacions més senzilles, busquem quin és el motiu i finalment salta a la xarxa la informació.

Des d’aquell primer butlletí s’han anat succeint les sol·licituds d’alta, fins a arribar als més de 800 joves que com tu reben el butlletí mensualment.

Les característiques del nostre territori fan indispensable un bon accés a la informació a través de la xarxa. Eines com aquesta, com també la creació de la web www.puntjoveactiu.cat fan possible fomentar l’equilibri territorial, tant necessari en una comarca com és la nostra.

Després d’un any d’enviaments la valoració que en fem és excel·lent, l’hem encertada en trobar la manera de fer-te arribar a tú, jove de l’Alt Urgell, la informació que creiem que pot ser del teu interès, mensualment ens trobes a la bústia. Espero poder compartir amb tu molts més aniversaris i anar a poc a poc millorant amb les vostres propostes.

On és el “a canvi de res”? (Editorial Oficina Jove - Febrer 2008)

2011-04-09T13:28:00.001+02:00

És possible que encara algun de vosaltres hagi “gaudit dels privilegis” d'haver de realitzar el servei militar, l'anomenada “mili”. A banda d'analitzar les diferents connotacions patriòtiques que podia comportar i, com no, contribuir en la virilitat dels nostres mascles, dos ítems de rellevància dubtosa. El que aquí vull posar avui en reflexió és l'alternativa a la “mili” , tots aquells que per motius d'objecció de consciència preferissin realitzar la Prestació Social Substitutòria.

Amb la desaparició de l'obligatorietat del servei militar, la qual comparteixo plenament, va anar desapareixent també la prestació de treballs en pro de la ciutadania. Actualment em sembla detectar un descens important pel que fa la implicació dels més joves en serveis comunitaris. Parlo del voluntariat, del participar del nostre entorn d'una forma activa i a la vegada no remunerada, si més no amb un canvi de moneda. Cada vegada costa més trobar gent disposada a donar a un cop de mà a aquells que més ho necessiten, siguin entitats, siguin particulars o bé siguin els veïns de la nostra escala, això sí, marxar a l'altra punta del món queda molt bé, està de moda. És important també la tasca que es fa lluny de casa, jo mateixa ho he fet, però, i el dia a dia, i quan som aquí? Crec que d'alguna manera s'hauria de tendir a propiciar, potser des dels currículums educatius, o potser des de una major valoració de mèrits des de les institucions que, els joves participessin dels serveis comunitaris, en les diferents tasques de convivència, ajuda i cooperació de la societat de la qual formen part.

De propòsits i despropòsits. (Editorial Butlletí Jove - Gener 2008)

2011-04-08T14:40:00.001+02:00

Finals de desembre i, a les acaballes de l'any, arriben aquells dies en què ens ho proposem tot per al nou any. Els primers dies de gener en els que sembla que tot ha de ser més fàcil. Deixar de fumar, apuntar-nos al gimnàs, o si més no assistir-hi, després de tants mesos pagant la quota i rebaixar aquells quilets de més que no acaben de fer-nos sentir del tot bé, són per excel·lència, els propòsits més desitjats, anhelats i esmentats en aquestes dates. Aquests són sovint en inici, propòsits de llarga durada els quals deixen de tenir temporalitat ben aviat convertint-se, sense que ens n'adonem en despropòsits, no tornant-hi a pensar més fins pels volts de Santa Llúcia que és quan tradicionalment comença el Nadal, el dia de posar el pessebre. Jo personalment fa anys que vaig deixar de fer-me propòsits per al nou any i he passat a proposar-me'ls en el meu dia a dia. Aquell moment al llit abans de llevar-te o l'estona en que esperes que arribi la son, són instants ideals per plantejar-te un nou propòsit o mantenir els que et vas fer ahir.

La necessitat de la formació contínua. (Editorial Butlletí Jove - Desembre 2007)

2011-04-07T19:05:00.000+02:00

Jo sóc de les que crec que de tot se n'aprèn, i que la formació a la vida de la persona és essencial. No em refereixo en cap cas a l’afany de “titulitis”, que sembla que darrerament tinguem tots. Dubto que siguin els títols els qui creïn la professionalitat de les persones: és important tenir uns estudis, això és clar; però jo em refereixo a la formació continuada, a les ganes i disponibilitat que cadascú, des del lloc de treball que ostenta, mostri envers a aprendre dels altres, a reciclar-se professionalment, a tenir nous àmbits i visions de la tasca que desenvolupa. Durant el passat mes de novembre, les àrees de joventut del Consell Comarcal i de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, hem pogut gaudir de dues jornades/trobades de formació en l’àmbit de joventut, ambdues fora del nostre territori. Això requereix un esforç, a nivell físic, com psicològic, com relacional. Molts podríeu pensar, “si el meu horari es de 8h a 15h, perquè he de dedicar-hi 48 hores i deixar les relacions socials a banda?” Des d’aquí, vull agrair l’esforç que tot l’equip de joventut ha realitzat assistint a les trobades i animar a tots els joves a aprofitar les petites formacions, jornades, activitats, cursos i cursets que cada dia ens cauen a les mans. De ben segur que en algun moment o altre podreu treure’n profit, ni que sigui per establir una conversa.

Participar de la política

2011-04-07T18:28:00.000+02:00

Durant les darreres setmanes i, encara durant unes quantes més, el nostre territori sembla estar envoltat de comicis electorals. Fa tot just 100 dies, nou govern a la Generalitat, recent sortides del forn, les eleccions andorranes i ben aviat eleccions municipal.

Com a càrrec electe, sovint la gent em fa saber que no entenen perquè em dedico a aquesta tasca tan indiscreta i desagraïda i, també sovint, s'hi detecta un rerefons del tipus “aquesta només vol la cadira” o el ja mític “polítics: corruptes”. Doncs no, no és evidentment per cap d'aquests motius. Mireu, jo de política no hi entenc massa, m'agrada seguir-la, estar al corrent del què passa a casa meva així com també del què passa més lluny i, sobretot denunciar les injustícies; però no en tinc ni idea de com actuen tots aquells i aquelles estrategues polítics que sovint pretenen marcar el ritme de la societat a la que representen. El que sí que sé és gestionar, coordinar, tenir visió de futur. Vull deixar el món una mica millor del què el vaig trobar (la meva vessant escolta durant la infància també hi incideix), m'estimo la meva terra i vull millorar-la, i he vist que això des de l'Ajuntament és possible. Cal tenir criteri, coherència i sobretot sentit comú, tocar de peus a terra i conèixer la realitat que t'envolta.

No es poden fer polítiques tancades al despatx, la realitat és al carrer, a la ciutadania, al dia a dia. És per mi, la millor forma de participació ciutadana, ser representant de la gent que t'estimes, treballar amb i per a ells, és un orgull, una recompensa i una gran satisfacció.

També hi ha moments durs, molt durs, però afortunadament sóc persona que procuro quedar-me sempre amb la part positiva de les coses i procurar aprendre de les no tan bones. Jo m'estimo la Seu, m'estimo el Pirineu i m'estimo Catalunya, és per això que hi sóc, i us animo a ser-hi també vosaltres!

Passar Comptes

2011-03-23T23:03:00.001+01:00

Dimarts passat, 15 de març, tot l'equip de govern de l'Ajuntament de la Seu vam realitzar un acte de transparència i responsabilitat amb la ciutadania. Cadascú de nosaltres vam exposar en una breu intervenció de dos minuts les principals actuacions que hem dut a terme des de les pertinents àrees que encapçalem, ens vam deixar moltes coses per explicar, però no hi havia temps per tot. L'acte estava dividit en cinc blocs: Generar Oportunitats, Cuidem les Persones, Impliquem les Persones, Endrecem la Ciutat i Equipem la Ciutat. A la finalització de les nostres aportacions, es feu un torn de paraules obertes al públic per tal que tothom que ho desitgés, pogués preguntar-nos. Fou un acte on s'hi aplegaren unes 200 persones, tot i la pluja. A continuació us deixo l'explicació d'algunes de les regidories que encapçalo:

BLOC 1. GENERAR OPORTUNITATS.

Els joves, present i futur de la societat, avancem en un present inestable, possible avantsala d'un futur incert, és per això que dia a dia treballem per facilitar-ne la plena emancipació, i garantir els drets socials, laborals, i culturals.

La creació de l’Oficina Jove respon a la voluntat d’acompanyament del jovent en el camí de la seva emancipació i fer en aquest procés, uns esglaons més fàcils de pujar.

El Jesús ha explicat abans les oportunitats que han generat el recent desenvolupament de l'Horta del Valira pel que fa a habitatge, ara cal especificar les actuacions concretes en joventut.

Les xifres no ens enganyen, en els darrers dos anys el nombre de contractes i per tant, joves que han adquirit un habitatge de lloguer a través de la BJH han augmentat notablement, passant de tenir un contracte el 2007, a fer-ne 54 aquest passat 2010, allotjant un total de 129 joves, i realitzant una mitja de 2000 assessoraments anuals en matèria d’habitatge, incloent-hi també la tramitació de més 400 ajuts al lloguer.

Pel que fa al Treball, anualment realitzem uns 200 assessoraments personalitzats, tant en matèria d’itineraris formatius, com en recerca de feina, com en habilitats bàsiques. L’impuls del portal BICAT, ha estat cabdal com a recurs fonamental en la recerca de feina, actualment 130 empreses són col·laboradores del portal i ens tenen com a recurs per difondre les seves ofertes laborals. I hem creat espais i recursos específics per a la cerca de treball com “l’espai actiu de recerca de feina” o el cicle de xerrades informatives “Enfeina’t”.

Donem especial importància a la mobilitat europea: Fomentar els programes i serveis de mobilitat juvenil com un procés formatiu i de creixement de la persona, ho veiem com a recurs idoni en època de crisi, tant en l’àmbit del voluntariat com del treball.

Ens hem implicat en programes adreçats específicament a perfils de la població on hi seria possible un risc d’exclusió social degut a la seva dificultat d’inserció laboral, i és per això que hem apostat fort per programes com l’antiga Escola Taller, el Tallers ocupacionals per a dones aturades o la recent creació del PQPI adreçat a joves que no han obtingut el graduat en ESO i que els cal un projecte educatiu de transició al treball.

BLOC 2. CUIDEM LES PERSONES

Des de joventut treballem en activitats informatives, de prevenció i promoció de la salut per garantir un desenvolupament endreçat del cos del i la jove.

És molt important el treball coordinat en pro de la prevenció, que estem duent a terme amb els propietaris d'establiment d'oci nocturn i engegar activitats conjuntes. “per carnaval, no tot s'hi val!”, Energy Control d’anàlisi de substàncies, o el programa Q de festa!

Promovem la prevenció de conductes de risc amb la col·laboració des dels dos centres d'educació secundària del municipi a través de tallers de sexualitat, drogues, còctels sense alcohol, diversitat cultural, prevenció de la violència masclista.... així com un estret treball amb el Casal de Joves l'Escorxador.

Des de l'Oficina Jove hem creat protocols de derivació per al servei de consulta jove del CAP i d''assessoria psicològica del SIAFAU.

Hem volgut donar-li especial importància a l’Educació en el lleure ja que creiem que és una bona eina per al desenvolupament integral d'infants i joves. Per aquest motiu, llocs de trobada i referència per als joves adolescents del municipi són importants de mantenir, és l'exemple del Casal de Joves l'Escorxador on, diàriament una trentena de joves passen l'estona amb el suport, vigilància i guiatge de monitors especialitzats i es fomenta així, la cohesió social entre els seus iguals, els demés, i el seu entorn, la ciutat.

Per altra banda, donem especial importància a la formació de joves en aquest àmbit a través d’organització de cursos especialitzats d'educació en el lleure per tal d’aconseguir una titulació oficial i, alhora, capacitar per a la inserció laboral en aquest àmbit, s’han format en els darrers 4 anys, a 230 joves.

BLOC 3. IMPLIQUEM LES PERSONES.

Una de les riqueses de la Seu es l’existència de nombroses entitats i associacions vinculades en l’àmbit de la cultura i les tradicions. A totes elles, hem volgut donar-los-hi especial rellevància en el nostre treball diari, no només amb dotacions econòmiques en forma de subvenció per al seu funcionament, sinó tenint-los presents en l’organització d’activitats, fer-los partícips i col·laborar conjuntament. El foment de l’associacionisme contribueix a construir una societat més activa, més justa i més cohesionada.

Implicar les persones i entitats en les activitats festives, culturals i lúdiques de la ciutat ha estat una prioritat, és així que en l'organització d'esdeveniments cabdals per al municipi, com la propera Ciutat Gegantera, o la Festa Major, hem volgut comptar amb tothom.

Una Festa Major participativa. Creiem en la gratuïtat de la Festa entenent l'accés a la cultura com a dret fonamental de les persones. Això té un cost i es fa difícil arribar a la diversitat de preferències, és per això que vam engegar un procés participatiu l'any passat a través d'una enquesta a la ciutadania, així com també amb diverses reunions amb les entitats. Aquest any tornem a repetir l'experiència ja que tenim com a base fonamental, escoltar a les persones en tots els aspectes que els impliquen amb la ciutat.

Enllaç Urgell de la Seu i Ot d'Urgell

2011-03-21T23:18:00.002+01:00

Una de les coses que més il.lusió em fa de ser regidora és el fet de poder casar. Sí, potser hi ha qui ho troba una ximpleria, però a mi m'agrada poder tenir aquesta delegació, què voleu que us digui! Podeu bé preguntar a qualsevol dels meus amics i amigues, han estat quatre anys aguantant que dissabte rera dissabte els hi recordés aquesta potestat, però no hi ha hagut manera, no s'han volgut casar, i em sembla que fins al 22 de maig, no tenim cap boda prevista a la colla!

Fa un parell de setmanes vaig tenir el goig de realitzar un casament força peculiar, vaig casar als Gegants de la Seu, l'Ot i la Urgell. Fou una proposta de la Colla Gegantera i Grallera de la Seu d'Urgell inclòs dins dels actes de promoció de Ciutat Gegantera 2011.

Els nuvis van arribar, evidentment, vestits per a l'ocasió, la colla se n'havia encarregat de fer-los-hi fer uns elegants vestits de nuvis, i per la Urgell vell i ram de flors!

Per tal de fer-ho extensiu a tothom, van decidir sortir a la cercavila de Carnaval i un cop acabat el concurs de disfresses i l'espectacle d'animació infantil, tothom que va voler participar de l'acte va ser convidat a pujar a la sala d'actes de l'Ajuntament i compartir aquest moment.

I així va ser que, vam omplir la sala i vam casar la Urgell i l'Ot i, evidentment, amb uns testimonis de la mateixa alçada, l'Abd al-Rahman i la Constança, l'altra parella de gegants que tenim a la ciutat. Com no, al acabar els nuvis van ballar el tradicional vals.

8 de març, dia de les dones.

2011-03-08T16:02:00.001+01:00

És per aquest motiu que, arreu de tot el món es commemora aquesta diada, i per tant, la nostra comarca no en pot quedar aliena a les celebracions. Any darrera any s’organitzen diferents activitats que versen sobre temàtiques relacionades amb la quotidianitat de les fèmines. Enguany aquests actes giraran entorn el trencament dels tòpics, els rols i els estereotips, atribuïts tradicionalment a les dones. Us convido doncs a participar de les activitats.

Jovan Divjak detingut per defensar Sarajevo en ple setge

2011-03-07T17:05:00.002+01:00

A finals de setmana passada rebia la notícia de la mà de Trenkalòs, Jovan Divjak havia estat detingut a Viena per les autoritats austríaques, acusat de la mort de 42 soldats serbis en els fets del 3 de maig a Sarajevo. La detenció ve donada per la petició de captura internacional emesa per Sèrbia.

El juliol del 2008, vaig tenir la sort de poder conèixer en Divjak a Sarajevo. Fou una tarda emocionant, primer vam poder gaudir de la companyia i les explicacions de Gervásio Sánchez i, finalment per sorpresa, va aparèixer a la sala en Divjak. De tot el què ens va explicar el que més em va sobtar, o potser agradar, va ser una frase que ens va dir: "M'enfado sovint amb el Jordi perquè sempre us parla només de la guerra i no de la pau". Aquesta frase crec que defineix amb exactitud la voluntat, el tarannà i la forma de ser de'n Jovan Divjak. Ja en aquell moment vaig pensar que era una de les frases més intel.ligents que havia sentit mai, i més en el context en el que ens trobàvem. Envoltats de testimonis de la guerra, i senyals de les més flagrants injustícies aquelles paraules es van clavar en el meu cervell i sempre més m'han acompanyat.

Aquest estiu passat, vam tornar a coincidir a Sarajevo, una vegada més també de la mà de Trenkalòs, aquesta vegada vam poder visitar les instal.lacions de la seva Fundació, Obrazovanje gradi BiH (Reconstruïm Bòsnia amb l'Educació), des de la qual dedica temps i esforços a procurar a infants i joves l'accés als estudis i l'educació. Com no, també vam compartir una bona rakja al jardí de la seu de la fundació.

Sembla ser que Serbia, sol.licita una moneda de canvi per entregar en Ratko Mladic, i qui millor que un heroi? Un heroi d'orígen serbi que defensà les vides dels sarajevites durant el seu setge.

En fi, no sé massa més què us puc explicar, perquè ara mateix, el sentiment de frustració, ràbia i injustícia que m'invaeix, és tant gran que es fa impossible plasmar-ho en unes paraules.

Vidiomose uskoro Jovan Divjak!!!

Us deixo uns enllaços interessants que he trobat, així com algunes fotos amb en Jovan Divjak.

Per saber què ha passat amb en Divjak:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Austria/detiene/general/bosnio/defendio/Sarajevo/durante/asedio/elpepuint/20110304elpepuint_13/Tes

http://joansalicru.blogspot.com/2011/03/emprenyat-per-lempresonament-de-jovan.html

http://es.euronews.net/2011/03/06/nueva-protesta-en-sarajevo-contra-la-detencion-de-jovan-divjak/

Per saber qui és en Divjak:

http://es.wikipedia.org/wiki/Jovan_Divjak

http://www.uoc.edu/portal/catala/la_universitat/sala_de_premsa/entrevistes/2008/jovan_divjak.html

Jovan Divjak i Jordi Rodri el Juliol de 2008

Foto de grup amb en Divjak. Juliol 2008

A la seu de la fundació, el juliol de 2010

Foto de grup al jardí de la fundació Obrazovanje gradi BiH

A l'Sprofondo, en Divjak ens explica els objectius i el treball de l'entitat

Vota si us plau!

2010-11-24T23:56:00.001+01:00

Molt bones!

Faltant poc més de 48 hores per la fi de la campanya electoral (per sort!), em permeto la confiança d'enviar-vos l'enllaç amb el programa electoral d'ERC.
Aquest programa ha estat elaborat durant el darrer any amb la col.laboració de la participació ciutadana, a través de tot un seguit d'actes de proximitat que ERC ha organitzat al territori i, on tothom que ha volgut, ha fet arribar les seves propostes per tal de millorar el desenvolupament del país.
Veureu que el programa està distribuit en 5 espais diferents ( Respostes davant la crisi, el debat de les esquerres, un país connectat en xarxa, identitat i republicanisme i finalment joventut) És en aquest últim àmbit en el que vull fer un petit incís, bé, de fet en tot el que són les polítiques socials, que com bé sabeu són a les que des de la meva responsabilitat de govern, m'he dedicat i he defensat els darrers anys.
En aquest sentit, només vull que sapigueu que des que ERC ha estat al govern de la Generalitat, les polítiques en aquest àmbit han fet un gran salt endavant. El pressupost d’Acció Social i Ciutadania ha passat de 600,8 M€ a 1.706,2 M€,augmentant un 283% en 6 anys. A la Seu en tenim un molt bon exemple, el millor diria jo, amb la creació de l'Oficina Jove de l'Alt Urgell.
Què us vull dir amb això, doncs que si el PP treu més vots que ERC (la cosa va frec a frec) i passa doncs, a ser tercera força al país, CiU no dubtarà en pactar amb ells com ja va fer-ho durant 8 anys i això serà un gran retard per tot el que són les polítiques socials, que ben bé sabeu que tan poc defensen les dretes.
Ja no vull parlar del discurs identitàri pq considero que cadascú de vosaltres teniu la vostra propia definició de país i amb la que us sentiu més identificats.

Us enllaço també un document on, veureu 140 exemples d'accions concretes de govern impulsades per ERC.

Doncs bé, us demano disculpes si aquest mail us ha incomodat, però em veig amb la responsabilitat moral i de país d'informar-vos del panorama amb què ens podriem trobar a partir de dilluns vinent.Si ERC és forta al Parlament podrà guiar el desenvolupament del govern, des del grau de responsabilitat que adquireixi.

Salut, una abraçada i Visca Catalunya Lliure!!!
Programa ERC

Mireia.

P.S. I sobretot,sobretot, vota! Que no guanyi l'abstenció!!!

Catalunya desperta! Adéu Espanya!

2010-11-16T16:22:00.001+01:00

Un matí, Sa Majestat el Rei Joan Carles Primer, Rei d'Espanya, queda gratament sorprès al llegir una notícia a la premsa: Maria, una jove mare madrilenya, bateja als recent nascudes bessones, amb el nom de Catalunya i Espanya. Honrat per aquesta circumstància, Juanca decideix fer una visita a la mare en qüestió, com a mostra del seu agraïment. En arribar a casa, troba a Maria donant el pit a Espanya; el Rei reitera constantment la seva profunda satisfacció i pregunta a la mare dels bessons: On és Catalunya, la germaneta d'aquesta golafre i preciosa que no deixa de mamar? Maria li respon que està profundament adormida des de fa molta estona ... Estranyat per la resposta, el Rei es permet aconsellar a la mare que la desperti i així ell podria tenir l'oportunitat de veure-la. La resposta de Maria deixa a Sa Majestat sense parla ... Rei meu, no li aconsello despertar Catalunya perquè si Catalunya desperta ... Espanya deixaria de mamar ...

Programa de la gentvalenta

2010-11-15T23:07:00.001+01:00

Va bé llegir, o fullejar els programes electorals dels partits polítics. No hi ha encara suficient conciència política per fer una bona anàlisi crítica dels programes electorals, com tampoc assistim a mítings electorals de diferents partits. Sempre hi ha qui sí que ho fa, pocs són els qui dediquen una part del seu temps personal a comparar, opinar i decidir segons el ventall d'ofertes que se'ns proposen.

Aquí us deixo l'enllaç al programa d'ERC, un programa fet des de la participació ciutadana, i estructurat en 5 apartats:

1. Respostes a la crisi

2. El debat de les esquerres: polítiques socials

3. Un país connectat en xarxa

4. Identitat i republicanisme

5. Joventut

Programa d'ERC Eleccions al Parlament de Catalunya 2010

Conte de Festa Major

2010-11-03T22:54:00.001+01:00

Recupero un conte que vaig escriure fa uns anys pel programa de la Festa Major. Un petita "premonició" del què m'acabaria esdevenint en el futur??? És una mica llarg, però em sembla que és força "dolç" per dir-ho d'alguna manera.

Dimecres 24 d’agost, la Marta, la Maria i la Urgell, tres nenes de la Seu de 10 anys d’edat, passaven la tarda jugant al Parc del Segre.

47,48,49 i 50! Ja hi vaig!!!

Contava la Marta. La Maria, tota impacient com és, espia de seguida per mirar quina direcció agafa la seva amiga i així veure si pot sortir a salvar-se, però la jugada no li ha sortit del tot bé, la Marta es dirigia cap on era ella, gira cua i corrents les dues cap a l’arbre de contar, arriba primer la Marta.

1,2,3 Maria!!! A la propera contes tu! Ara només em falta trobar la Urgell.

No gaire lluny, la Urgell, s’amaga entre les piragües, allà ben ajupida i camuflada, espera que la seva amiga s’allunyi el suficient per poder sortir a salvar-se. Tot just arrenca a córrer que, patam!! S’ha ben fumut de morros amb alguna cosa que encara no encerta a endevinar què és, no hi havia pas res davant seu!

Ah! Però què fas? Que no has vist que anava jo per aquest camí? A veure si mirem per on anem, eh!! Quin mal m’has fet! He ben picat amb el nas al teu ... al teu .... , cap? Això és el teu cap? O potser, és el teu cos? Més ben dit, què ets? Qui ets? Què fas? D’on ets? M’he d’espantar, o potser ja hauria d’haver marxat? Aix....ara què faig...?
Para, para, para !!! Nena tu ja tens ben buscada la professió, de gran no voldràs pas ser periodista? No t’embalis tant, que tinc el mateix dret que tu a queixar-me i voler saber sobre tu, la resposta de tot aquest munt de preguntes.
Sí, bé , tens raó, perdó. Jo sóc la Urgell, sóc una nena que viu aquí a la Seu, i estava jugant tranquil·lament amb les meves amigues a fet i amagar. I saps? Estic molt contenta perquè avui mateix, comença la Festa Major. Ara et toca a tu.
Jo sóc en Tnafni, sóc del planeta PJ-H624, passejava tranquil·lament i no sé ben bé per quin motiu he caigut, mentre espiava a què jugàveu, i per cert? Què dius que comença avui? Què vol dir que és Festa Major, jo sé el què és una festa, com la del meu aniversari, però no sé si és major o menor.
Que et dius com? Del planeta què? Que no saps què és una Festa Major? Estic somniant? O potser es que el cop ha estat massa fort, i estic delirant?
Ja hi tornem a ser amb les preguntes! Ho veus, Urgell tu vas per periodista, ja t’ho dic jo!
Sí, tens raó, mira, m’has caigut bé, saps què? et convido a passar aquests dies de Festa Major a casa meva, això sí, hi hauràs d’estar amagat dins de l’armari, els meus pares no et poden veure.
No, no, no, farem una cosa millor, m’ensenyaràs la Festa Major des de l’aire! Agafarem una d’aquestes piragües i la farem servir de vehicle. Jo puc volar però per fer-te volar a tu necessito alguna cosa on poder-nos recolzar. A més, saps què? serem invisibles!
Què dius? Això és impossible!
No ho és, ja veuràs, confia en mi!
Està bé, està bé, confiaré en tu, i en què amb una piragua podrem volar i ser invisibles, ja ja ja....

I així va ser, la Urgell i en Tnafni van pujar en una piragua i fiiiiiiiiiiuuuuuu.... van arrencar el vol. Aquell mateix vespre van començar la ruta pel pàrquing del Dr. Peiró.

Mira Tnafni, veus tota aquesta munt de cotxes aquí aparcats, ben ordenadets? Doncs estan aquí esperant perquè d’aquí ben poc, en aquella pantalla, començarà la projecció d’una pel·lícula. La gent aparca el cotxe aquí per ordre, i des del cotxe es mira la pantalla gegant que hi ha instal·lada. I si sintonitzes Ràdio Seu pots sentir els diàlegs. També hi ha molta gent que hi va sense cotxe, ja que hi ha uns altaveus on també es pot seguir perfectament la pel·lícula. Vols que ens quedem a veure-la?

Doncs sí, i tant que vull!

Tnafni, avui serà l’única activitat que veurem, demà continuarem amb el teatre, d’acord?
D’acord, d’acord...

L’endemà, la Urgell i en Tnafni, es dirigeixen cap al Poliesportiu Municipal, el primer que veuen és una llarga cua, una estona abans de començar l’espectacle.

Mmm..., d’això..., Urgell, i... de què tracta l’obra de teatre que van a veure tota aquesta gent?
Et vols quedar a veure-la, oi? Tranquil, a mi també em ve de gust, no cal que busquis excuses.

L’endemà la Urgell porta a en Tnafni a un lloc ben estrany. Se sent molt soroll i hi una bona colla de vehicles ben estranys. La Urgell explica que aquella és la zona de les Casetes, és diu així perquè fa ja bastants anys, algunes colles més joves van començar a muntar-se casetes per tenir un lloc on passar la Festa Major, al cap dels anys les casetes s’han anat transformant en caravanes, i cada any són més les colles que en preparen una.

Urgell, i aquesta música que se sent?
Això és el Seu Rock, en aquesta carpa, cada divendres de Festa Major, actuen grups de música de la Seu. I ve a ser el tret de sortida no oficial de la Festa Major, si més no, per la major part dels joves urgellencs. Aquí a les caravanes és on acaben passant més hores el jovent de la comarca. Per Festa Major, tothom torna a la Seu, i és on pots trobar aquells amics que no has vist en tot l’any. Aquí, em sembla que la Festa dura gairebé les 24 hores, no sé pas com ho aguanten aquest jovent!!!
Tnafni, no m’has comentat res de les atraccions, potser no t’han agradat?
Sííííí, i tant!!! M’ho he passat genial, i a més, que l’Ajuntament regali tiquets per poder pujar de franc és una molt bona pensada!!!

I ja som dissabte, comencen les competicions esportives.

Tnafni, saps què? Per Festa Major s’organitza una cosa molt divertida, competicions esportives entre colles. Pots apuntar-te a un munt d’esports diferents, bàsquet, futbol, bicicleta, petanca, escacs, una gimcana, també es fa aquaeròbic a la piscina, i molts més. També es fan exhibicions, cada any en tenim una de ben lluïda de trial i també d’skaters. Això no ens ho podem perdre, has de veure com s’enfilen les motos per llocs que ni et pots imaginar!!! Cada dia hi ha alguna activitat esportiva, val la pena anar-les a veure i clar està, molt millor participar-hi!

Urgell, què és aquesta música que se sent? I aquesta gent tant alta?

No és gent, Tnafni, són els Gegants, són unes figures típiques de la cultura catalana, i que per Festa Major, fan d’amfitrions encapçalant la cercavila i donant lloc a l’inici de Festa. I veus tota aquella gent que els segueix? Doncs participen en un concurs, les colles més ben disfressades i que més animin l’estona de la cercavila guanyen diners que els regala l’ajuntament, i per nosaltres els nens, també hi ha un premi infantil.

Això és tot per avui ja Urgell?
No, Tnafni, aquesta nit hi ha moltes coses, hi ha concerts de famosos grups musicals al poliesportiu, també continua la festa a les Casetes, i al Passeig fan ball.

Caram,, quantes coses! Si n’hi ha per triar i remenar”

Doncs ja som diumenge, el Gran dia de Festa Major, la Urgell, porta a en Tnafni, a beure el Ball Cerdà.

Aix, quina musiqueta més dolça que se sent, que maca és!
Sí, Tnafni, és el Ball Cerdà, és el ball tradicional de la Seu, es balla en parella, i és tradició que el noi vagi després a dinar a casa de la balladora, això sí, primer el noi haurà d’haver pagat un bon vermut.
És molt maco aquest ball, m’agrada molt, i que maques que van les noies, quins vestits més bonics que porten, quanta gent que hi ha mirant, eh! Uix, i aquesta altra musica que sento, i quina oloreta que fa!
Ah, això son les havaneres, és musica de mariners i pescadors, i és típic oferir rom cremat.
I aquesta nit? Es fa alguna cosa aquesta nit?
Sí, i tant, per Festa Major sempre hi ha coses a fer, a la nit hi torna a haver ball, i a la zona jove, tant a les Casetes com al poliesportiu també segueix la festa.

I ja som dilluns, i la Urgell segueix ensenyant-li a en Tnafni en què consisteix la Festa Major. En Tnafni està entusiasmat amb el munt d’activitats que es preparen per Festa Major i lo bé que s’ho passa la gent en aquests dies de gresca.

Corre, corre, Tnafni, anem, anem, que avui hi ha moltes coses per nosaltres els més petits..
A si? Doncs va som-hi ! Què és tot això?
Son els inflables, et descalces, i pots saltar-hi, és molt divertit perquè bótes i rebotes, i si caus, no et fas mal, ja que és molt tou. Ah, i a més aquest any, crec que ens han preparat per aquesta tarda un concert infantil, ja veuràs que bé ens ho passarem!!!

I a la nit?
Uix, a la nit... ja veuràs que maco ! Fan el correfoc. Resulta que un munt de gent es disfressa de diables, i porten unes torxes molt altes d’on hi surten espurnes i foc, i quan s’acaba de cremar sona un petard. D’aquestes torxes n’encenen moltíssimes i també encenen unes cascades de foc que els més agosarats travessen sense cremar-se. Els diables persegueixen a la gent fent veure que volen cremar-los. És molt divertit posar-se dins del correfoc, això sí, cal anar vestit de manera adient per no cremar-te. I pels que no gosem a posar-nos sota el foc, també és molt maco de veure des de el carrer, totes les llums del casc antic apagades, i només amb la llum del foc dels diables, és molt maco!

I no hi ha música aquesta nit?
Sí, i tant! Aquí sempre hi ha música, els mateixos diables porten una banda amb gralles i timbals que els acompanya fent ambient pels carrers, i com cada nit, també hi ha ball i concerts. Avui és la nit més esperada pels joves, així que ...

I per fi ja som dimarts al matí.

Aix Tnafni, avui ja és dimarts, ja és l’últim dia de Festa Major, quina llàstima. Ara toca esperar tot un any a que torni a ser Festa Major.
Va no et posis trista, que segur que encara queden moltes coses per ensenyar-me, va sortim al carrer.
Sí, sí, tens raó, a més, avui també hi ha moltes activitats infantil, hi ha la Festa de l’escuma, que és superdivertida! I també un munt de jocs lúdics per nosaltres i karts. Genial!
Ai, sí, anem, anem, Urgell! I a la nit?
A tu t’agrada molt la nit, no? Sempre em preguntes per la nit?
Sí, la nit m’agrada, sempre viatjo de nit, jo! Pensa que sóc de les estrelles i allà sempre és de nit!

Doncs avui a la nit, a part de seguir amb els concerts a les Casetes i el ball , fan una cosa molt maca, és diu Castell de Focs, i consisteix en que uns senyors molt experts fan volar uns petards, que al esclatar al cel, s’obren creant formes i dibuixos amb llumetes de colors. És molt maco de veure-ho, es fa a la vora del riu.

Urgell, i aquests petards és diuen coets?
Sí, com ho saps?
Es que crec que ja n’havia sentit parlar alguna vegada dels coets de Festa Major.

Ah, doncs sí. Bé, no sé ben bé si es diuen coets de Festa Major.
Urgell, anirem a veure-ho, si us plau? Urgell m’agrada molt com m’ho expliques tot.
Sí, i tant que hi anirem! A mi m’agrada molt.

Quan es va fer fosc la Urgell i en Tnafni van anar cap a la vora del riu a veure el Castell de Focs, Tot va ser tirar el primer coet que la Urgell es va quedar ben bocabadada i així fins el darrer. Quan va haver acabat i va poder reaccionar, va girar el cap per preguntar a en Tnafni si li havia agradat, i la seva sorpresa va ser que en Tnafni no hi era, al seu lloc tan sols hi havia una nota on deia:

“Urgell, moltes gràcies per mostrar-me la Festa Major de la Seu, he gaudit molt de les teves explicacions, però he de tornar cap al meu planeta i havia de fer-ho amb un d’aquests coets. Et deixo la nota perquè volia que gaudissis com has gaudit de l’espectacle del Castell de Focs. M’agradaria que em recordessis amb estima, jo així ho faré, pensa que quan juguis amb les teves amigues puc estar espiant-te, com feia el dia que ens vam conèixer. Jo tornaré l’any vinent per la Festa Major, això sí, em tocarà conèixer un altre infant. Ja que això és el que vinc fent any rera any. Ensenyo als més petits de la Seu la seva Festa Major des de l’aire i amb una piragua màgica i invisible. Espero que hagis gaudit de l’aventura, i sobretot, sobretot, que sàpigues guardar en secret que ens hem conegut. No et val la pena dir-ho, ningú et creuria, la gent quan és fa gran deixen de creure en coses de nens.

Urgell un petó molt gran, i ara sí, gaudeix de la teva Festa Major”

Tnafni, l’Infant de la Festa Major.

Urgell, Urgell!! Desperta ! Nena, ja era hora, portem un munt d’estona buscant-te, i tu aquí dormint! Tu creus que t’has d’amagar dins d’una piragua???
Uff, aix, ei,! On és en Tnafni?
On és qui? Què dius? Crec que encara somnies. Au va, desperta, i anem cap a casa que hem d’anar a veure la pel·lícula a l’autocinema.
Com dius Marta? Però que no ha passat ja la Festa Major?
Au, va, que dius? aixeca’t i desperta, que fem tard!

Doncs bé nens i nenes de la Seu, estigueu alerta els dies propers a la Festa Major, qui sap, potser aquest any et toca a tu la visita de’n Tnafni.

Lip Dub Independència

2010-11-03T17:34:00.001+01:00

Realment emocionant. Gent això s'apropa, som-hi tots a la una!

La veritat del cas Palau

2010-11-02T16:07:00.003+01:00

Gent Valenta

2010-09-30T18:41:00.001+02:00

Tornarem a vèncer

2010-09-30T18:34:00.002+02:00

Lip Dub OJAU Dia de la Joventut

2010-08-12T17:53:00.000+02:00

L'illa dels infants

2010-05-27T00:41:00.007+02:00

L’Albert ja tornava a badar com de costum. Tan era que es trobés a l'escola, com acompanyant els pares a comprar, com enmig de la classe de natació. Fos on fos, el seu cap no parava d’imaginar i transportar-lo a mil i una històries del tot inexplicables. Aquesta vegada era al Parc de la Fonteta, li venia de camí entre casa i l’esplai, era dissabte a la tarda i tenia moltes ganes de retrobar-se amb els seus companys de joc i diversió.
Es va asseure en un banc a contemplar com cantaven els ocells en primavera quan, de cop i volta veié una ploma caure volant, la perseguí mentre voleiava fins arribar a l’estany on... xoff! De cap a l’aigua!
En treure el cap i recuperar-se de l’ensurt, trobà quelcom un tant estrany. No reconeixia en quina zona de l’estany estava, no veia el parc per enlloc, tan sols una petita illa a pocs metres de distància. Com que era un expert nedador, va decidir apropar-s’hi a còpia de braçades i de seguida hi va ser. Sortí de l’aigua i descobrir darrera uns arbres una colleta d’infants que procuraven amagar els riures provocats per la seva caiguda, devien de la seva mateixa edat si fa o no fa.
- Què us passa? De què rieu? On sóc? Qui sou vosaltres? Què hi faig aquí? – digué l’Albert un xic desorientat.
N’hi havia fins a 10, i cadascú vestit tot sencer d’un mateix color, verd, vermell, negre, blau, groc, rosa, taronja, blanc, marró i lila, en fixar-s’hi millor veié que no tan sols les vestimentes eren d’un mateix color, sinó que també ho eren els cabells.
- Eps, para! A poc a poc! No preguntis tantes coses de cop! – parlà el de color groc – Ets a l’Illa dels Infants, cadascú de nosaltres defensa i representa un dels 10 Drets dels Infants que adoptà l’Assemblea General de les Nacions Unides per tal de protegir tots els nens i nenes del món.
L’Albert no se’n sabia avenir, a l’esplai havien fet un joc de pistes sobre els Drets dels Infants, però badoc com és, no va ser a temps d’acabar-lo i no sabia massa a què es referien.
- Va, vine cap aquí, que t’ensenyarem la nostra illa! Vols menjar res? – diguè el taronja il·lusionat.
No, no gràcies, acabo de dinar no fa gaire. I sí, vinc, i m'expliqueu ben bé què és això dels Drets i l'Illa dels Infants.
Mira, jo sóc el Reconeixement, el número 1. Sóc l'encarregat de vetllar per què tothom i, sobretot els que més manen en els països, compleixin i respectin els deu Drets dels Infants. Que cap nen ni nena pateixi cap mena de discriminació, ni per motius de raça, o de la religió que practiquin, ni perquè la llengua que parlen no els acabi d'agradar, o per exemple perquè creguin que nens i nenes s'han de tractar de forma diferenciada. Et pots creure que hi ha qui és capaç de tractar diferent a un infant pel simple fet de tenir un to de pell diferent, quina ximpleria oi? Es com si nosaltres segons els colors dels nostres cabells ens mereixéssim un tracte diferent per a cadascun.
És a dir, a veure si ho entenc. Cadascú de vosaltres se n'encarrega de que tothom a la terra respecti els deu drets, oi? Però com ho feu?
Vine, t'ho explicaré jo tot passejant una estoneta, anirem fins al pou. - se li apropà una neneta tota vestida de verd, amb dues trenes llarguíssimes que gairebé li arribaven als genolls – Jo em dic Dignitat, i sóc la número 2. Jo me n'encarrego de que tots els infants gaudeixin d'una protecció especial i que es pugin desenvolupar de forma lliure i digna, recordo sempre a tothom l'interès superior de l'infant. Ja hem arribat al pou, mira sobre el reflexe de l'aigua – demanà la dignitat – El pou era ple fins al capdamunt.
Ostres, si no m'hi veig pas, s'hi veu dibuixat tot el nostre planeta!
Veus que s'hi diferencien molt bé tots els rius, els mars, els llacs, i les zones on hi ha aigua? Aquest pou comunica amb totes les parts amb aigua del vostre món, i tal i com estem fent amb tu, d'alguna manera o d'una altra expliquem i recordem a qui calgui els deu drets. A tu t'hem fet venir aquí, tot perseguint una ploma, però no sempre és així, moltes vegades som nosaltres els que ens apropem al vostre món, ens fa molta gràcia veure per quines coses us preocupeu!!!
Mentre parlaven havien arribat fins al pou dues nenes més, una de color groc i l'altra blau.
Suposo que sou el número tres i el quatre, m'equivoco?
Gens ni mica! Jo, la groga, sóc la número 3, o també dita Identitat. Jo defenso que tots i totes tingueu dret a tenir un nom i una nacionalitat, potser et semblarà una ximpleria però hi ha moltes parts del teu planeta on això em comporta un gran esforç!!! I ella és la Salut o número 4, és molt tímida però oi que és bonica? - L'Albert pensà que tenia raó, era la nena més bonica que mai havia vist, de cop i volta se n'adonà que des del moment en que havia arribat al pou no havia pogut deixar de mirar-la i el cor li batega amb una força que no havia sentit mai – La Salut se n'encarrega de que tots els infants tingueu els serveis mèdics que calguin per tal de gaudir d'una bona salut, que estigueu ben alimentats, una casa on viure i també que tingueu estones d'esbarjo, molt important per gaudir d'una bona salut!
Continuem passejant per l'illa que t'ensenyarem més coses! Pujarem fins al turonet!
Sentí una veu nova, eren un parell més de personatgets, una nena de color lila i un nen vestit de marró, - el cinc i el sis – pensà l’Albert.
Hola! I vosaltres qui sou? M'agrada molt tot el que m'expliqueu, quan ho expliqui a l'escola ningú em creurà!
Tens raó, ningú et creurà! Jo em limitaria a explicar els drets dels infants, però no que has estat aquí. - digué la nena de color lila – Jo sóc la cinc, la Diversitat i per qui treballo és per tots aquells i aquelles que tenen algun impediment físic, mental o social. Això vol dir que potser els hi falta un braç i a la classe de gimnàstica no poden fer les proves com ho fan la resta, o bé la seva família no els poden cuidar tal i com es mereixen.
- Molt bé, preciosa, ho has explicat molt bé! – Ara qui parlava era el xicotet de color marró – Jo em dic Afècte, el sis, i tinc molt clar que tots els infants del món necessiteu amor i comprensió, procuro que tots creixeu en un ambient d’afecte i de seguretat, i també que es tingui per als infants sense família una cura especial.
Tot passejant, havien arribat fins al cim del turó on van poder contemplar una preciosa vista de tota l’illa. Era petitona i en forma de triangle. El turó on estaven asseguts era ben bé al centre, i d’allà en naixia un rierol d’aigua molt i molt fresca. En un extrem de l’illa veié una gran esplanada verda on hi havia 3 personatgets més jugant a pilota, eren de color blanc, vermell i negre.
- Anem allà! – Cridà l’Albert entusiasmat –
I així va ser que l’Albert i els sis Drets dels Infants, van córrer turonet avall per arribar al prat. Abans de ser-hi, els van veure de lluny arribar corrents, i els tres noiets els van animar a afegir-se a jugar amb ells.
- Correu, veniu! Quants més serem millor ens ho passarem! – Cridà el blanc. Era el número 7, i es deia Educació. La seva tasca consistia en vetllar que tots els infants gaudíssin d’educació obligatòria i gratuïta, millorant la cultura general de l’infant així com també les aptituds i el judici individual. És a dir, els ajuda una mica a saber pensar per si mateixos, i també és molt important que hi hagi estones per gaudir del joc i l’esbarjo.
- Hola noi! Qui ets tu? – preguntà el de color vermell –
- Sóc l’Albert, i he arribat fins aquí per culpa d’una ploma que em va fer caure a l’estany. Tu deus ser el número 8, si no m’erro, veritat?
- Doncs no, jo sóc el 9, la Protecció! El 8 és a la farmaciola, ha caigut jugant a pilota i s’està curant la ferida. De fet, d’això és del què se n’encarrega normalment, es diu Socors i procura que els infants sigueu sempre els primers en rebre ajuda en situacions d’emergència. Gairebé sempre viatgem plegades, ja que la nostra feina s’assembla força, jo exactament el què faig és protegir tots els nens i les nenes de qualsevol acte cruel o d’explotació, que ningú faci amb ells coses que no s’han de fer, com per exemple fer-los treballar.
Van estar una estoneta jugant a pilota tots junts. L’esplanada era àmplia i pel voltant hi havia un munt de floretes de colors que desprenien una olor sensacional. Les flors eren només al voltant, perquè així elles respectaven que els Drets dels Infants tinguessin un lloc on jugar i a la vegada, s’evitaven trepitjar-les sense voler. Quan es van aturar a descansar una estona, l’Albert se n’adonà que encara li faltava un Dret per conèixer, el número 10, així que preguntà per ell.
- És a la vora de la font, ens està esperant, es diu Respecte i és de color rosa. Som-hi!
- Eps, Respecte! – Cridà l’Albert en arribar – M’expliques quina és la teva feina, estic ben encuriosit!
- La meva feina és molt maca, faig que tots els nens i nenes siguin educats en l’esperit de la comprensió, la tolerància, l’amistat entre els pobles, la pau i la fraternitat universal. Que tothom s’estimi i es respecti, vaja!
- Caram, estic molt content d’haver-vos conegut, m’ha agradat molt tot el què m’heu explicat. Però ara hauria de tornar cap a casa meva, ja deu ser molt tard, no?
- Aquí no hi ha temps, no passen les hores, però al teu planeta sí, així que afanya’t si no vols fer tard a casa! – comentà la Diversitat – Per marxar cal que entris dins la font, et submergeixis i contis fins a cinc. Sense ni adonar-te’n tornaràs a ser al Parc de la Fonteta, i recorda, tingues sempre present els deu Drets dels Infants i explica’ls a tothom!
I així ho va fer, l’Albert s’acomiadà de tots els seus nous amics, i tal i com li havien dit, sense adonar-se’n tornà a ser al Parc de la Fonteta, exactament dins de l’estany, ben xop i amb una ploma enganxada al front.
- Albeeeerttt!!!! Es pot saber què hi fas a l’aigua!? – Era la mare, l’havia sortit a buscar en veure que no tornava a l’hora de l’Esplai.
- He caigut mare, perseguia una ploma i sense adonar-me’n...
Ja m’ho imagino que sense adonar-te’n, segur que ja devies tornar a badar!

25 d'abril, Consulta per la Independència

2010-04-18T22:41:00.002+02:00

Decidir és un dret democràtic universal reconegut per l’Organització de les Nacions Unides. El proper diumenge 25 d'abril més de dos-cents municipis catalans i un milió i mig de persones estem citats a participar d'un gran esdeveniment, la Consulta sobre la Independència. L’acte està organitzat i impulsat des de la societat civil i esdevé una clara mostra de l’aprofundiment de la democràcia més directa. Actes com aquest, en què tota la ciutadania major de 16 anys està cridada a expressar la seva opinió, són un dret de les persones però crec que ens ho hauríem de prendre no només com un dret sinó gairebé com un deure.

El jovent, les generacions que hem nascut ja per sort en democràcia i que formem part del present i tenim encara molt futur per construir, esdevenim un sector de població importantíssim ja que tenim encara molt a expressar. Som nosaltres, els que ens queda més vida per endavant, els que hem de procurar-nos el millor escenari pel nostre demà. Les generacions més joves sovint no valorem el pes i la importància de les urnes però la nostra participació democràtica és un aspecte que cal treballar per tal d’aconseguir una societat més justa, més cohesionada i també més lliure. És per aquest motiu que us encoratjo a participar en la Consulta del proper diumenge 25 i expressar així la vostra opinió.

Després de la presa de pèl d'aquest divendres amb la pronunciació de la no-sentència del Tribunal Constitucional referent a l'Estatut del nostre país, cal ara més que mai que demostrem que els catalans i catalanes estem units, que ens estimem el nostre país i que volem el millor per Catalunya. Tenim a les nostres mans l'eina i la força de la democràcia i què millor que oferir-los-hi una assistència massiva a les urnes per tal de manifestar el nostre interès per la independència.

Que no decideixin per tu!

Bones Festes!

2009-12-21T23:57:00.003+01:00

El post del Pep

2009-12-04T17:26:00.002+01:00

Us enllaço un post del bloc del Pep, que personalment trobo brillant. Impossible fer un símil més encertat que aquest.

Mans netes

El dret d'impartir (in)justicia

2009-12-03T12:51:00.003+01:00

Com bé sabreu alguns de vosaltres, mensualment des de l'Oficina Jove de l'Alt Urgell editem un butlletí electrònic amb notícies d'interés per als joves de la comarca. Cada mes va encapçalat per un petit editorial que signo jo mateixa. Em sembla bé recuperar avui el que vaig escriure al setembre de 2008, i compartir-lo amb tots vosaltres. Espero que us agradi.

No és fàcil ser just, no és fàcil ser objectiu, és més fàcil enderrocar que no pas construir.

Pensem uns segons abans d'exposar opinions, en què pot haver motivat una acció, una decisió, una resolució? Estic convençuda que en la majoria de casos no.

El què importa és fer saber la nostra, i cridar quan més fort millor, i es que a crits poques vegades ens entendrem.

¿Què s’ha de fer amb Bòsnia?

2009-09-05T12:38:00.002+02:00

Article publicat a El Periòdic el 02/09/2009

El Govern, format en clau nacionalista, és incapaç de portar l’Estat cap a les institucions europees

BOBAN Minic*

Escric perplex, sabent que més d’un lector, només al veure el titular, dirà: «Ah, Bòsnia una altra vegada». L’opinió pública, igual que els polítics occidentals, estan cansats del país balcànic. Els bosnians, també. Bòsnia, com a Estat i com a idea, s’està morint. Admeto que les restes del meu patriotisme a vegades s’imposaven al rigor periodístic. Per això sempre defensava Bòsnia i acusava el món, indiferent i injust, i pensant que el simple fet d’entrar a la Unió Europea faria la màgia, convertiria el país en allò que, en el passat, ja era: un exemple de convivència, un país pròsper, un Estat de dret.
Atacava els ambigus polítics europeus que van admetre a les seves files Eslovènia (que va iniciar la desaparició de l’antiga Iugoslàvia), van invitar Croàcia (amb un bon bagatge de culpa i crims) i van prometre a Sèrbia (de la seva culpa ja no cal ni parlar-ne) el règim de lliure circulació de les persones.

En l’antesala de la mateixa mesura ja hi ha Macedònia i Montenegro, així que, a partir de l’1 de gener vinent, els ciutadans de tots aquests països viatjaran per Europa sense visat. Tots, excepte els ciutadans de Bòsnia, la verdadera víctima de la tragèdia balcànica. Em semblava injust, fins que l’ambaixador dels Estats Units a Sarajevo, Charles English; l’alt representant de la comunitat internacional, Valentin Inzko, i el comissari de la Unió Europea per a l’ampliació, Olli Renn, ens van explicar que l’admissió a Europa no es fa per premiar les víctimes o castigar els botxins, sinó segons el simple principi de si el país en qüestió funciona o no. I Bòsnia, sincerament, no funciona.
«¿Què s’ha de fer amb Bòsnia?», es pregunta Charles Crawford, exambaixador britànic a Sarajevo. The Independent pensa que Bòsnia «s’està descomponent». William Hague, el ministre d’Exteriors al Govern a l’ombra dels tories, considera que Bòsnia «llisca cap a la seva desaparició i cap a una nova guerra». Z. Dizdarevic, el comentarista de l’Oslobodjenje, veu senyals de la preparació dels serbobosnians per a la guerra definitiva. Sonja Biserko, directora de Human Right Watch de Belgrad, afirma que Sèrbia i els serbobosnians treballen junts en l’obstaculització de l’Estat bosnià, esperant que els cansats polítics europeus es rendeixin i «regalin» la República Srpska (República Sèrbia) a Sèrbia, com a compensació per la pèrdua de Kosovo. (Aquests dies Biserko és l’enemic públic número u del règim i l’objectiu dels despietats atacs i insults). The Washington Post matisa: «Els vells odis i les divisions conquisten novament Bòsnia». I afegeix: «L’economia està trencada, el 40% dels ciutadans no tenen feina».

Patrice C. McMahon, de la Universitat de Nebraska, i el seu homòleg del College Mount Holyoke, Jon Western, en una extensa anàlisi diuen el següent: «Per primera vegada des del tractat de Dayton, que va posar fi al sagnant conflicte, la gent de Bòsnia pensa en les noves guerres». I afegeixen: «Fins a 14.000 milions de dòlars ha invertit la comunitat internacional per millorar el funcionament del país». Comptant-ho per càpita, la reconstrucció d’Alemanya o el Japó, després de la segona guerra mundial, va sortir molt més barata. ¿On són avui Alemanya i el Japó? ¿On són els diners? ¿On és Bòsnia?

POT SER que part de la resposta estigui en una experiència personal: al juny vaig anar a l’Ambaixada de Bòsnia a Madrid per renovar el passaport. Em van prometre enviar-me el nou document en un parell de mesos. Després de tres mesos em van avisar que no podien fer-hi res, perquè el Govern, per pressió de la Unió Europea, i sense fer els més mínims preparatius, va decidir canviar els vells pels nous passaports biomètrics. El Ministeri d’Exteriors, diuen, designarà i equiparà les cinc ciutats europees on es podran fer els tràmits.
Es veu que als espanyols ens tocarà Brussel·les, a 1.500 quilòmetres de Barcelona. No ens van explicar com es pot arribar a Bèlgica i tornar a Espanya sense passaport, imprescindible per poder pujar a l’avió. Una noia bosniana de València, per no tenir aquest document, va perdre la beca del Govern britànic que li concedia per acabar el doctorat. Al capdavall, ella i la majoria dels afectats estan considerant el fet de demanar la nacionalitat del país on resideixen. Però per sol·licitar-ho necessiten passaport. Mentrestant, els nacionalistes en el poder a Bòsnia no s’immuten; els estrangers, igual: no són els seus votants.

És obvi que Hague, The Washington Post i els altres tenen raó: Bòsnia no funciona. El Govern del país, format en clau nacionalista, és incapaç de portar l’Estat fins a les integracions europees. Encara que, com a protectorat, amb alt representant i les seves ingerències de governador, Bòsnia tampoc pot entrar a la Unió Europea. Els polítics europeus estan d’acord que sense ell i les institucions internacionals, el país tornaria al caos. Sembla que, malgrat les aparences, els estrangers són els únics que treballen i desitgen un bon futur per al país.
Postdata. - Ronald E. Howkins, de l’ambaixada nord-americana a Sarajevo, va escriure en un diari local: «Quan un americà perd l’esperança, aixeca la mirada cap a la Lluna i sap que ja hi va ser allà. Que això sigui un exemple per a Bòsnia». Em temo que els bosnians, abans d’aixecar la mirada cap a la Lluna, han de mirar per on trepitgen. Els camins són plens de mines a punt d’explotar.

*Periodista

De l'RBE o com Chacón es va inventar un Ministerio

2009-09-05T12:30:00.001+02:00

El dos de gener de 2008 entrava en vigor un nou ajut impulsat pel govern de Rodríguez Zapatero, la Renda Bàsica d’Emancipació (RBE). És un ajut que adjudica el Ministerio de Vivienda, l’objectiu del qual és promoure i facilitar l’emancipació dels joves a través d’un ajut econòmic. Les condicions ens agraden: disposar d’una font regular d’ingressos que no superin els 22.000€ bruts anuals, un contracte d’arrendament, un mínim de 6 mesos de vida laboral o bé de durada prevista, i nacionalitat d’algun dels estats membres de la Unió Europea, o bé residència legal i permanent a Espanya. Fins aquí tot correcte, hi estem d’acord, que diria aquell!
Després d’una bona campanya de difusió, i mesos sentint-ne parlar, però sense cap mica d’informació, resulta que el dia 30 de desembre (diumenge), rebem a l’Oficina de la Borsa Jove d’Habitatge, un correu electrònic molt extens i més espès que el brou de Nadal que preníem uns dies abans, amb les indicacions a seguir per tal de tramitar els ajuts. Resultat? El dia 2 de gener un allau de gent preguntant per l’ajut i nosaltres sense poder oferir la resposta que voldríem, no disposem de suficient informació. No volem fer errades en una cosa en què s’hi juguen tants diners i en depèn l'emancipació de tant jovent. Fent un esforç tècnic impressionant ens posem al dia, i durant tot el mes de gener acceptem i registrem sol·licituds tot i que ens és impossible tramitar-les: el departament de Medi Ambient i Habitatge no ens ha facilitat encara l'aplicatiu a través del qual poder tramitar els ajuts. No fou fins a finals de febrer que vam tenir-hi accés; portàvem, per tant, dos mesos de retard en la tramitació. Però aquí no acaba tot, resulta que a través d'aquest aplicatiu tan sols podíem tramitar aquells ajuts que feien el pagament a través de transferència bancària, no així els que ho feien per càrrec a compte com és el cas de la majoria de contractes de lloguer, sobretot si estan gestionats a través de gestories.
Estem així durant 4 mesos, ja som a l'abril! Quatre mesos i de per mig unes eleccions, eleccions amb la pertinent campanya i on a tort i a dret es propugna la gran tasca que el Ministerio de Vivienda realitza en bé i pro de l'emancipació dels joves.
Des d'aquelles dates i durant tot el primer any de funcionament, cada dues o tres setmanes, hem anat rebent correus electrònics actualitzant informació, canvis en la documentació a aportar, modificació dels processos de gestió i provocant en les tècniques pertinents neguit i inseguretat per no saber la data de caducitat de la informació donada ja que constantment es tornava a modificar.
Pel que fa als sol·licitants, suposadament un cop registrada la sol·licitud tan sols han d'esperar resposta a través de correu postal en un termini màxim de dos mesos. Aquest termini s'han arribat a multiplicar per tres, quatre, cinc, i sis vegades. Un cop han rebut la confirmació d'adjudicació de l'ajut tan sols manca donar ordre a l'entitat bancària i en un parell de mesos començaran a cobrar. Cobrar??? De moment qui cobra és la propietat de l'immoble!!! Hi ha qui després d'un any i mig encara no ha vist ni un euro del “senyor Ministerio” .
Si es dóna el cas que durant el període d’espera de rebre la carta, els joves han modificat alguna dada de la sol·licitud inicial (com bé pot ser un canvi de feina, de domicili, o de forma de pagament) és llavors quan, a través d'una instància, ho han de comunicar a les oficines locals i tornar a iniciar el temps d'espera per rebre la nova acceptació.
En definitiva, més d'un any i mig després de l'entrada en funcionament de l'ajut, 44.000 joves catalans encara no han cobrat. Joves que en alguns casos s'han vist obligats a tornar a casa de la família. Joves a qui se'ls ha truncat el seu procés d'emancipació. Joves a qui la senyora Chacón els posà la mel als llavis prometent-los 210€ al mes durant quatre anys per fer front a les despeses de lloguer d'un habitatge.
Per acabar-ho d’adobar, des de fa uns mesos han tingut el sant valor de posar al seu web un apartat d’incidències de l'RBE, però sempre en el supòsit que sigui una errada o modificació del sol·licitant, enlloc hi ha un enllaç on resoldre la manca de comunicació que vostès, senyores i senyors Ministerio estan tenint, tant amb els seus sol·licitants, com amb els adjudicataris, com amb els tècnics de les oficines locals que els estan gestionant els seus ajuts. I és que, senyora Chacón, no es pot jugar amb 210€ al mes, no podem jugar a permutar vots per ajuts. No haguessin pogut treure l’ajut uns mesos o bé unes setmanes més tard, quan ho tinguessin tot llest i preparat? Quan logísticament hagués estat tot més clar i no fer ballar el cap a milers de persones que o bé sol·liciten, o bé tramiten l’RBE? Ah, no, és clar, el 9 de març era massa a prop!

El llapis de la imaginació

2009-06-03T21:09:00.003+02:00

- Aix... D’acord mare! Ja hi vaig...! Quin avorriment! Cada tarda la mateixa història: arriba de l’escola, berena i puja cap a l’habitació a fer els deures. La mare és tan pesada! A mi m’agrada jugar, i no pas fer deures. Sóc un nen, i els nens juguen!

- Albert! – crida de fons la mare – Fes el favor de començar a fer els deures i deixar de remugar, que et sento des d’aquí baix!

- Ups! Però, que parlava en veu alta? Aix... potser té raó la senyoreta Laura quan em diu que sóc un xerrapetes i em distrec massa, però es que em fa tanta mandra fer els deures.

- Albeeeeeeeeeeert! Que t’he dit que callis i a fer els deures!

L’Albert té 8 anys, és un nen com tants n’hi ha, però tothom del seu voltant se n’encarrega de recordar-li constantment que es distreu amb massa facilitat. Això de fet, no li molesta massa, pensa sovint, “si em distrec potser és per que no m’interessa prou el que m’expliques, és més divertit imaginar’s-ho tot diferent”.

Seu al seu escriptori, treu l’agenda de l’escola i mira els deures que ha de fer. Buff.... Li toca matemàtiques i no han estat mai el seu fort. Mandreja mentre treu la llibreta i, gairebé sense adonar-se’n, a poc a poc s’ha col·locat en el que per ell és la posició més còmoda que hi ha. Es subjecta el cap amb el palmell de la mà, esclafant-se la galta amb la mà esquerra, a la dreta el llapis que no tardarà massa a rosegar amb les dents. A poc a poc li va caient el cap enrera, i ja hi som... ja torna a fer el badoc!

- No tinc ganes de multiplicar, no m’agrada, és tan difícil!

- Escolta, mira, ja està bé, eh! – sent una veu que el parla i no sap d’on ve –

- Eps, és a mi? Qui parla, on ets? No és pas la veu de la mare.

- No, no sóc la mare, sóc jo, més a prop! I n’estic més que fart de tu. Cada matí la mateixa història, cada tarda “sant tornem-hi”, es que ja està bé!!!

- Aix... Però qui em parla, què passa... ?! L’Albert s’alça de la cadira d’una revolada i esvalotat comença a mirar arreu de l’habitació. No saps què passa, no entén res i comença a espantar-se una mica.

- Sóc jo, sóc jo, mira a la teva mà dreta.

- A la meva mà dreta...? No hi tinc pas res! Sense adonar-se’n ha deixat anar a terra el llapis que fins fa uns moments rosegava badant a la cadira.

- Aaaahhh!!! Patam! I ara a sobre de cap a terra! Si és que... Sóc jo, el llapis, i n’estic ben fart que només facis que rosegar-me el cap!!!

- El llapis? El cap? Rosegar? Fart? Ai que dec tenir febre! Mare... No puc fer els deures estic malalt!!!!

- No tens febre, no, sóc aquí i de debò! Va plega’m de terra, seiem i xerrem una estoneta, que t’explicaré un secret.

L’Albert plegà el llapis de terra, amb molt de compte, tremolós i una mica espantat. No entenia què passava, però de seguida va pensar, que això seria divertit. Va canviar la cara amb un gran somriure, es mossegà el llavi amb les dents i els ulls se li ompliren d'aquella brillantor de la il·lusió.

- Un secret! – va pensar- El meu llapis m’explicarà un secret, això no pot ser més que emocionantíssim!

I dit i fet, Albert i llapis, llapis i Albert van seure sobre el llit i el llapis començà a parlar:

- Em dic Olovka i el meu carbó és especial. Està extret de les mines de Bisano, a un petit país molt llunyà. Saps? Sóc màgic, gràcies al meu carbó puc fer-te viatjar. Vols que ho provem?

- I tant que sí! Ara mateix! Però... Com és que m’hi convides, pensava que estaves enfadat amb mi perquè no feia més que rosegar-te el cap!

- Home, doncs sí, és cert, una mica potser sí, però també he vist que ets un nen amb molta imaginació i això és una bona cosa.

- A l’escola i a casa sempre em diuen que em distrec massa i sóc un badoc. – explicà l’Albert amb veu moixa.

N’Olovka va estar estona parlant amb l’Albert, li va explicar com era el seu país. Era un país petit però molt bonic, amb unes muntanyes altíssimes plenes de boscos preciosos. Eren unes muntanyes molt riques en minerals i de tant en tant s’enduien alguns sorpresa, com el cas de les mines de Bisano, on el carbó és màgic, tot i que no tothom ho sap. Tots els objectes que es construeixen amb aquell carbó tenen propietats màgiques, però s’han de mantenir en secret fins que cadascú troba el moment adient i la persona més adequada per treure el secret a la llum. N’Olovka l’havia trobat, i esperava que a partir d’ara poguessin córrer junts força aventures, en tenia moltes ganes! L’Albert tan sols havia de dibuixar aquell paisatge on volia anar a parar!

- A veure Albert, on t’agradaria que viatgéssim?

- Mmmmm... Doncs no ho sé, a veure deixa’m pensar. Ja ho tinc! Vull anar a casa teva, al teu país!

- Uix... A Bisano? És que, saps què passa? Fa uns anys uns senyors dolents es van voler emportar les nostres coses, nosaltres ens vam voler defensar i vam estar un temps en guerra. Des d’aleshores el país ja no és tan bonic: hi ha cases destruïdes, hi ha gent ferida pel carrer, i tot sembla molt brut.

- M’és igual, jo vull veure casa teva i vull conèixer els nens de Bisano!

I així va ser que , l’Albert agafà el llapis per l’extrem i començà a dibuixar tot allò que n’Olovka li descrivia. Unes muntanyes molt altes, uns rius molt llargs i clars amb aigua ben gelada, un sol molt lluent, gent anant a treballar feliç i contenta i infants jugant al carrer saltant i rient. De cop i volta el llapis li digué:

- Ara has de concentrar-te molt i començar a comptar fins a deu.

- Un, dos, tres, quatre... - L’Albert no recordava haver estat pas mai tant atent com en aquell moment i tot just abans de cridar el cinc, pluf! Sense adonar-se’n, es va trobar enmig d’un riu sense saber què hi feia, ni com hi havia anat a parar, al voltant, tot de gent mirant-se’l esparverats, ningú sabia com havia arribat allà, de cop i volta havia aparegut. El primer que va fer fou mirar on era en Olavka, el portava sobre l’orella, bon lloc per veure món, va pensar. De sobte, sentí la veu d’una nena que el cridava:

- Ei, tu, ep! Corre, vine, surt del riu que et constiparàs! Com hi has anat a parar aquí?

- Uix... És una llarga història i no te la creuries, tant se val!

- Molt em sembla que sí que me la creuria, però bé, és igual, com et dius? Jo sóc l’Aila.

- Sóc l’Albert i sóc aquí de visita, perquè... sóc a Bisano, oi que sí?

- Sí, sí, ets a Bisano, a un dels indrets més màgics i fabulosos del món.

L’Albert, sense dubtar-ho ni un moment, va demanar-li a l’Aila si el voldria acompanyar a fer una visita pel poble i els seus voltants, i l’Aila acceptà encantada.

Van començar a caminar, i l’Aila li explicava tot el que anaven trobant.

- Mira! Veus? Això és la perruqueria de Bisano, aquí hi treballa el pare de’n Nedim, talla molt bé els cabells, ens deixa a totes sempre precioses! Més enllà tenim la botiga del poble, no sempre hi ha de tot, només hi trobem el que hi ha a cada moment, la botiga és molt petita i la iaia Nana és qui la regenta, un cop per setmana va fins a la ciutat i amb la furgoneta del seu fill transporten els aliments fins aquí.

- És molt maco tot això però... també és una mica estrany... No sé per què, però trobo que és un poble diferent.

- Més enllà trobem l’escola, aquí és on vaig jo i tots els altres infants de Bisano cada dia.

- Escolta Aila, tinc una pregunta, Com és que totes les cases són igual? Totes tenen la mateixa mida, el mateix color, i de dins també semblen totes idèntiques.

- Bisano és preciós, que no t’agrada??? – S’enfadà l’Aila.

- Sí, sí, que m’agrada però, no ho sé, és curiós, el trobo una mica estrany ja t’ho he dit abans.

- Es que Bisano és un camp de refugiats.

- Un camp de refugiats? Què vol dir això?

- Fa uns anys el nostre poble va entrar en guerra i els homes dolents de les muntanyes van destruir les nostres cases. Molta gent va morir, i d’altres van quedar ferits per sempre. Des de llavors és molt difícil trobar feina, i qui en troba sempre és lluny i mal pagada. Quan va acabar la guerra uns senyors molt importants van decidir construir aquestes cases fins que poguéssim tornar a la nostra. D’això ja en fa una bona colla d’anys, però encara no hi hem tornat. Aquí vivim amb els pocs aliments que tenim i amb l’aigua que anem a buscar a la font. Procurem no faltar a escola per aprendre molt i el dia de demà, els que ara som petits potser podrem millorar Bisano. A tu t’agrada anar a l’escola?

L’Albert tenia uns ulls oberts com plats mentre s’escoltava l’Aila. No sabia ni entenia el significat del que volia dir passar una guerra. Ell cada matí es queixa quan s’ha de llevar per anar a escola i, en canvi l’Aila, frisa cada dia per anar-hi!

De cop i volta mentre pensava en tot el que li explicava l’Aila va sentir una veu.

- Albert! Però encara no has començat a fer els deures??? Aix... No sé pas què en farem de tu, no hi ha manera!

Era la mare, que l’havia tornat a enxampar badant, sense fer els deures i col·locat en el que per ell és la posició més còmoda que hi ha, subjectant-se el cap amb el palmell de la mà, esclafant-se la galta amb la mà esquerra, i a la dreta el llapis que mai més no tornarà a rosegar.

- Sí, ja va mare, et prometo que ara sí, a partir d’ara faré els deures, estaré atent i aprendré molt a l’escola... Jo també vull canviar el món. Ho vull i sé que puc! Quina sort tinc de tenir una mare tant pesada!

Pròxima estació, Europa!

2009-05-22T20:59:00.001+02:00

Jo JunqUEras. Yes we CAT!

Cançó Jo JunqUEras

Manu Guix al Palau de la Música i en LSC

2009-02-17T20:35:00.004+01:00

Dijous passat aprofitant que era a Barcelona, vam decidir amb el Miquel anar a veure en Manu Guix al Palau de la Música. Era la primera vegada que assistia al Palau, i la veritat es que la experiència va ser sensacional. Ens vam despertar tard per comprar les entrades i, com deia el Miquel, ens va tocar seure a Rússia, però bé, la veritat es que vam gaudir molt del concert. Les versions de l' "Onze Llachs" van ser d'una qualitat excepcional. L'entorn del Palau afavoreix a fruir de la vetllada de l'ordre del 120%, no tan sols per la seva acústica que està clar que és un equipament amb especial cura cap a aquest àmbit, sinó també per l'entorn físic del que t'envolta. En una paraula, és preciós. A l'arribar ens vam trobar amb una sorpresa afegida, el concert era interpretat amb Llengua de Signes Catalana. Suposo que la meva especial sensibilització cap aquest tema em va fer disfrutar encara més de l'experiència. Les dues interprets, no es limitaven tan sols a "traduir" el text de les cançons, sinó que aprofitaven també per transmetre a través del llenguatge corporal totes les sensacions amb les que ens embolcalla la música, melodia, el ritme i la lletra de les cançons. Doncs res, que vaig sortir del Palau molt satisfeta, disfrutant de bona música, d'un entorn magnífic, i d'una nova aposta cultural pel col.lectiu de deficients auditius de catalunya. Endavant amb propostes com aquesta.

Festival del mil.leni- Manu Guix

BiH'08

2009-02-05T23:18:00.005+01:00

Manifest de la plataforma d'Associacions d'amistat amb el poble palestí

2009-01-11T21:10:00.002+01:00

Manifest: Prou complicitat amb la massacre del poble palestí

L'exèrcit d'ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza. De moment, el resultat d'aquest nou acte de barbàrie ha causat centenars de morts i ferits, incloent-hi un nombre indeterminat d'escolars que, en el moment del primer atac militar israelià, eren conduïts cap a casa des de l'escola. Aquest últim bany de sang de civils palestins, tot i ser el més despietat, no és el primer, ni suposa un canvi de lògica en l'estratègia d'apartheid i colonització israeliana. És més, ve a culminar el llarg setge israelià a Gaza, que de moment, per una part, ha merescut diversos pronunciaments no vinculants per part de diversos organismes internacionals i, per altra part, s'ha de destacar que les decisions que sí són vinculants han estat sistemàticament ignorades per els diversos governs israelians. Fa mesos que el poble palestí de Gaza viu una situació completament insostenible, atrapat dins d'un veritable camp de concentració, privat de recursos, de queviures elementals, de cap possibilitat de desplaçar-se, encerclat per l'exèrcit israelià i amb les fronteres d'Egipte tancades.

Davant d'aquesta situació, no podem quedar-nos de braços plegats. La nostra inacció alimenta la complicitat dels governs de la Unió Europea. En lloc de pressionar el govern d'Israel per les greus i sistemàtiques violacions de drets humans, crims de guerra i incompliment sistemàtic del dret internacional, el passat 9 de desembre els governs europeus van decidir enfortir les relacions comercials de la Unió Europea amb l'Estat d'Israel, sense condicionar aquest acord a la presa de mesures cap a una pau justa a la regió, que respecti els valors propis de la democràcia i dels drets humans. El govern d'Israel, encoratjat també per la manca de crítica nord-americana, ha entès el missatge d'aprovació i actua en conseqüència. Fins i tot a casa nostra, els departaments de Vicepresidència i d'Innovació,Universitats i Em seu gra de sorra aquestes darreres setmanes protagonitzant visites a Israel amb l'objectiu "d'impulsar les relacions econòmiques amb Israel", obviant així els reiterats informes de l'ONU que equiparen el règim d'ocupació israelià amb l'apartheid sud-africà, i que reclamen a la comunitat internacional incrementar la pressió política i econòmica vers l'Estat d'Israel.

Les organitzacions sotasignades ens neguem a l'exercici deshonest i immoral d'equiparar les parts en conflicte. La desproporció de víctimes és aclaparadora -de centenars a una, en aquest cas-. Ens neguem a ser còmplices de la massacre contra el poble palestí. És per això que fem una crida als nostres governants i a tota la societat civil perquè facin seu el compromís amb la cultura de la pau, expressat de manera àmplia i reiterada per la ciutadania del poble de Catalunya. En el moment present, aquest compromís passa per la ruptura immediata de tots els acords de cooperació i associació comercial amb l'Estat d'Israel, en tots els nivells -europeu, espanyol i català, i per això reclamem:

- Que el govern de l'Estat Espanyol aturi el comerç d'armes amb l'Estat d'Israel.
- Que el govern de la Generalitat suspengui els acords comercials amb Israel que el departament de Vicepresidència i el d'Innovació, Universitats i Empresa estan
promovent.

www.palestina.cat

De vergonya!

2008-11-18T19:00:00.003+01:00

Diumenge al vespre, mirant el telenotícies de TV3 m'indignava veient les següents imatges. Uns quants joves s'enorgullien de conduir a les 7 del matí sota els efectes d'alcohol i drogues.

Com podeu demostrar una incongruència tant gran davant de càmeres de televisió? Pretendre fer creure a tot Catalunya que estàs en condicions d'agafar un vehicle i ser capaç de fer-ne un ús i conducció responsable i cívica? Està clar que si estiguéssiu "en ple ús de les vostres facultats" no faríeu aquestes declaracions davant les càmeres.
M'indigno, m'indigno veient-vos, escoltant-vos i patint-vos, aneu amb una pistola a la mà disparant trets a la babalà. Potser heu tingut sort que de moment tots han anat enlaire, però i demà? Demà potser em tocarà a mi, o a tu, o a la teva neboda.
Com li havien de cremar, diumenge veient-vos, les entranyes a qualsevol dels centenars de mares que han perdut fills a la carretera per culpa d'algú que, com vosaltres, algun dia va dir "jo controlo, això és normal, jo sé conduir", o a totes aquells víctimes que pateixen lesions?
I sí, com tu dius, sí que es diferent el que portes a la sang del que portes al cervell, perquè al cervell no hi tens pas res!

Conductors perillosos

Us enllaço també una noticia extreta de jove.cat analitzant Per què anem de copes?